Claustra

Autoria

Llucia Màrquez Testa

Nom

Santa Margalida de Palma, Mallorca

Altres noms

Santa Margarida de Palma

Dades cronològiques

Fund. 1232, trasl. 1278

Ordes

Altres Agustines
De 1250 a 1300
De 1300 a 1550

Comunitats relacionades

Santa Maria de Jonqueres

Historia Comunitat

La primera comunitat religiosa de l’etapa cristiana de Mallorca fou Santa Margalida, una congregació de monges que perdurà des de la seva fundació, el 1231 fins la desamortització de 1837. Es tracta d’una fundació cabdal per a la història de Mallorca, ja que va tenir una gran importància com a recaptadora de rendes censals, va allotjar religioses provinents de famílies benestants, i va ser també institució fundadora d’altres convents i monestirs. Va tenir, a més, el suport dels reis Jaume I i Jaume II, tot i que va ser una fundació independent nobiliària, amb el patronat de la família Torrella.
Aquesta relació amb la noblesa també la trobem en el lloc on es van instal·lar les agustines fou a una casa, que havia estat un palau àrab, a la Plaça del Mercat, durant un temps coneguda com de Santa Margalida la Vella. Aquesta casa va ser donada per Guillem de Cabanelles i de Creixell, bisbe de Girona i oncle de la fundadora i primera priora, sor Catalina de Torrella i de Cabanelles (1232-1269), qui també era neboda d’un dels grans senyors de la conquesta de Mallorca, Bernat de Santa Eugènia, i del primer bisbe de Mallorca, Ramon de Torrella (1238-1266). Els Torrella també fundaren un convent de frares franciscans a un solar molt proper i continuaren lligats al patronatge i control administratiu de les religioses de Santa Margalida durant els segles XIII i XIV, així com vinculats a la fundació de nous centres, especialment al convent franciscà de Santa Clara el 1256.
Les monges de Santa Margalida eren agustines, i destaca el fet que aquesta orde s’instal·làs a Mallorca abans en la seva branca femenina que en la masculina, que ho feu el 1480 amb fundació dels convents agustins de El Socors i Ítria a Ciutat, i més tard (el 1603) a Felanitx. Les monges seguien, doncs, la regla benedictina sotmesa a l’orde de Sant Jaume, ja que molt probablement les primeres religioses foren d’origen català, concretament del monestir de Santa Maria de Jonqueres. Tot i així, es tenen poques dades sobre els primers anys d’aquesta comunitat de monges, que el 1238 es va traslladar al convent de Sant Francesc, com a conseqüència d’un intercanvi amb els frares franciscans. Això vol dir que no hi ha cap document que permeti saber sobre la vida quotidiana d’aquest període: nombre de religioses, organització interna, el seguiment d’una regla concreta, relacions amb altres institucions i la societat del moment, etc. Tot i així, sabem que aquesta fundació religiosa va ser des dels seus inicis molta afavorida per la Casa Reial i ja el 1232 està documentada una orde del rei Jaume I que diu que no hi podia haver cap pare cristià, ni musulmà ni jueu que pogués prohibir a les seves filles anar al convent de les agustines a aprendre la doctrina cristiana. Del 5 de juliol de 1248, també, és la butlla del papa Innocenci IV que va posar aquest convent baix la protecció de la Santa Seu i li concedia grans privilegis. El prestigi social de Santa Margalida es demostra perquè va ser dels més escollits per l’aritocràcia per enviar les seves filles. I el prestigi religiós també queda palès en el poder que arribaren a tenir les monges agustines, que elegiren elles els bisbes per les noves fundacions i per implementar reformes. De fet, anaren a Santa Magdalena a observar una reforma el 1541, i el 1564 foren al Puig de Pollença amb la finalitat de posar cert ‘ordre’ a les noves normes implantades.
Durant el bisbat de Pere Morella, concretament el 1278, la comunitat s’establí de forma definitiva (fins la desamortització de 1837) a un edifici abans ocupat pels franciscans junt a l’anomenada ‘porta de l’Esvaïdor’ —també popularment coneguda com la ‘Porta Pintada’ en al·lusió als símbols religiosos amb els quals va ser decorada— situada a la part nord de la Ciutat i actual emplaçament de l’edifici conventual de Santa Margalida. Es tracta d’un lloc simbòlic i estratègic, ja que fou l’accés per on entraren les tropes cristianes a conquerir la ciutat.
Sobre el tipus de vida d’aquestes monges tenim més informació a partir de les primeres Constitucions, que foren atorgades al convent pel bisbe Ramon de Cortsaví (1318-1321) i estaven dividides en tres parts. La primera part tracta de la disciplina del convent en general, la segona és una espècie de codi penal on es regulaven els càstigs imposats a les religioses que actuaven al marge de la normativa establerta, i la tercera tracta l’organització, jerarquia i funcions atribuïdes als diferents càrrecs de govern. D’aquestes constitucions podem destacar el caire caritatiu del convent, ja que esmena que les religioses que provenien d’un estament no privilegiat havien de mostrar-se agraïdes per haver aconseguit tenir les necessitats espirituals cobertes, tot remarcant però que “los monestirs no començan esser profitosos a las personas riques e no els pobres; si allá los richs son fets humils, e los pobres argullosos”. (M. José Bordoy, 2009, p. 45). Les monges que provenien de riques famílies no podien mostrar-se superiors a la resta de germanes pobres.
A les Constitucions publicades per Rosselló Lliteras (1983) —Gaspar Munar en va publicar una versió diferent el 1964)— també es parla dels càrrecs, dels quals volem destacar el de ‘llibrera’, que era l’encarregada de la conservació de les lectures de les religioses, així com de facilitar els tràmits per al seu préstec. Com a fet rellevant apareix a les constitucions referència als càstigs per incomplir-les i, concretament, com a ‘culpes lleus’ apareix el fet d’equivocar-se a l’hora de cantar o llegir, dormir-se escoltant el sermó fer mal ús dels vestits o llibres; “si alcuna les sues vestedures ols llibres no posa al loc acostumat”. Aquests fets donen compte de la importància de la lectura i els llibres, així com suposa l’existència d’una biblioteca, encara que no s’ha trobat cap referència als inventaris i s’ignora on són els llibres del convent. (M. José Bordoy, 2009, p. 76). També hi havia el càrrec d’arxivera, que havia d’organitzar i tenir cura de tota la documentació generada pel convent al llarg de la seva història. La presència de llibres el convent, doncs, és evident. I ho reforça el caràcter educador i cristianitzador que va tenir la comunitat agustina.
Així doncs, la primera comunitat religiosa femenina a Mallorca sorgeix de la voluntat i interès de diferents parts: dels reis Jaume I i II, dels principals benefactors de la Conquesta i les seves famílies (els Montcada, Santa Eugènia, Montgrí o Torrella), i de la nova església mallorquina, iniciada amb l’esmentat bisbe Ramon de Torrella. Foren protegides per la Corona per atendre el catecisme de cristianes, musulmanes i jueves, i el prestigi i influència que arribà a tenir en la població femenina és indubtable. També hem de remarcar la importància per al monestir de l’aportació econòmica de l’aristocràcia i, també, d’una dona, Garsenda de Provença, la viuda de Guillem de Montcada, cavaller que morí el 1229 en l’expedició de conquesta de Jaume I. S’entén, així, que la majoria de monges que ingressaven a Santa Margalida eren filles de la noblesa mallorquina, fet que es constata per les elevades quantitats que en concepte de dot i rendes aquestes aportaven a la comunitat. A més a més, els seus llinatges, representatius dels estaments superiors de la societat mallorquina, també atorgaven prestigi al convent.
La importància dins el món espiritual mallorquí que va arribar a adquirir Santa Margalida, qualificat com a “monestir mare”, va fer que fos impulsor de nous convents arreu de les Illes. Els més destacats van ser el monestir de religioses concepcionistes de la vila de Sineu, a finals del segle XVI, conegudes popularment com “Les monges del Palau de Sineu”, perquè s’instal·laren al palau edificat per Jaume II a aquella localitat. També per la mateixa època establiren una nova comunitat a Eivissa, el convent de Sant Cristòfol a Dalt Vila.
Moltes de les monges de Santa Margalida entraven al convent per vocació, ja que era una oportunitat de viure l’espiritualitat, formar-se, i treballar per la comunitat; però d’altres dones ho feien cercant refugi a un matrimoni de conveniència acordat pels progenitors i no desitjat per elles, o simplement per no haver trobat un marit de la seva mateixa condició. Era una manera per les famílies, tan influents en la vida de les novícies, de solucionar problemes derivats de les herències, però sovint també ingressaven a les filles de molt petites i sense cap vocació, i això va ocasionar problemes en el convent, ja que aquestes es botaven les normes de la regla, fet que molestava les germanes i va acabar, finalment, amb la necessitat de reformar la normativa eclesiàstica al segle XVI. Però fins abans d’aquest segle, no era obligació als convents de Mallorca el vot de pobresa i clausura, tot i que les monges de Santa Margalida no sortien sovint del convent, “si no per necessitat e ab licencia, e no y vagen les iovens, mal les matrones honestes”. (M. José Bordoy, 2009, p. 176). També s’havia generalitzat el costum d’atendre a dames viudes o repudiades, a nenes de la noblesa que buscaven apartar-se de la vida mundana i amb la intenció dels pares que fossin educades perquè es convertissin en religioses i així poder mantenir i no dispersar els seus patrimonis. Per això, es va dur a terme una reforma (impulsada per les mateixes monges) i el 1520 es varen autoritzar unes noves constitucions que, pel que fa a la vida claustral, van provocar certa commoció i desacords entre les religioses, ja que moltes abandonaren el monestir i tan sols hi van quedar set. (Rosselló Lliteras, 1983, p. 6).
Al llarg de la seva història es van dur a terme una sèrie de reformes. Cal destacar que la priora Catalina Torrella (1341-1374) fou promotora de les obres de l’església de Santa Margalida, on es va afegir un absis i unes capelles, i qui va adquirir la imatge del Sant Crist del Noguer —que va ser traslladada al convent de La Concepció el 1837—, a la qual va unida una llegenda i ha estat objecte de gran devoció per part de la població. Es diu que una religiosa de Santa Margalida, volent fer ella la imatge d’un Sant Crist, va demanar-li a una amiga que vivia al carrer dels Oms, que li vengués un noguer que aquesta tenia al seu hort. Aquesta no va acceptar la proposta, ja que deia que el seu noguer li proporcionava una bona collita cada any. Però a l’any següent, l’arbre només va produir una nou i durant una tormenta va caure al terra. Llavors, va anar al convent i va donar-li a la religiosa la nou i l’arbre caigut, del qual, finalment, la monja va fer la imatge. A aquesta peça se li atribueixen nombrosos miracles i sempre ha estat molt venerada.
Per les visites pastorals del bisbe Arnedo (1563) també se sap que es varen fer algunes obres al convent i que aquest va recomanar la construcció d’un priorat perquè els monges es reunissin a treballar allà. El 1837, després de la desamortització, les monges (18 en aquell moment) es traslladaren al convent de la Puríssima Concepció, que procedia de l’olim Puig de Pollença, on varen anar a parar les monges pollencines, també agustines, quan abandonaren el Puig el selge XVI.
El convent de Santa Margalida, un cop buit de monges, es va convertir en Hospital Militar el 1846 i l’església es va dividir en diverses parts. L’antic claustre va ser desmantellat el 1886 i, Pere d’Alcàntara Peña, que va realitzar-hi obres, va conservar l’única galeria del claustre que quedava del segle XIII, la qual, finalment, va ser adquirida per l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, qui la va reinstal·lar a Miramar, Valldemossa, quan va adquirir l’espai on Ramon Llull havia fundat la seva escola: “atenent a qu’el fundador de Miramar (Ramon Llull) perteneixent a s’ordre de Sant Francesc s’hi degué passejar moltes de vegades davall d’aquells archs”. (Murray, D,; Pascual, Aina; Llabrés, Jaume, 1992, p. 33).

Figures destacades

- Priores: en destaquem la primera, Catalina de Torrella i de Cabanelles (1232-1269). apareix esmentada, tot i que sense especificar el nom propi, en el Llibre del Repartiment de Mallorca. De fet, és l’única dona a qui es fa referència en aquest important document.
o Altres priores entre els segles amb càrrec vitalici: Guillerma de Pontonís (1269-1272), Berenguera Sant Martí (1272-1279), Margalida Burguès (1298), Cecília d’Orenga (1326), Francesquina Garriga (1338), Catalina Torrella (1341-1374), Antònia Segarra (1424).
- Garsenda de Provença, viuda de Guillem de Montcada, cavaller que morí el 1229 en l’expedició de conquesta de Jaume I, va fer una donació econòmica important al monestir.
- Monges:
o Sor Joana Sagarra, documentada al monestir entre 1443 i 1472. Va exercir el càrrec de clavària. Es trobava emparentada amb noms influents i rellevants de l’oligarquia mallorquina: era la tia materna d’Elionor de Pacs i Sagarra, primera muller de Pere Espanyol, ciutadà i mercader. Tant Elionor, com el seu cunyat, Huc de Pacs van deixar donacions a sor Joana en el seu testament. El darrer de 20 sous anuals perquè pregués per la seva ànima. El parentiu amb els Pacs i Espanyol, també ens porta als Quint, i Antoni Nicolau de Quint i Pacs (mort el 1452), fill de l’altra neboda de sor Joana, Agnès de Pacs i Sagarra i de Nicolau de Quint i Net, també li atorgà 10 lliures censals en el seu testament.
o Sor Anna Puigdorfila. Va néixer als voltants de 1530 i va ingressar a Santa Margalida el 10 de gener de 1536. Els seus pares eren Gaspar de Puigdorfila i Anna Anglada. El seu germà era Joan Puigdorfila, qui en la seva joventut va acompanyar a l’emperador Carles V a l’expedició a Argel i més tard fou jurat en cap, cavaller de la Gran Creu, comendador de l’Orde de Sant Esteve de Toscana i senyor de la Baronia del Sant Sepulcre. Sor Anna fou elegida priora fins el mes de maig de 1571 i el 14 de maig de 1580 començà el càrrec de vicària. Va ser una de les monges enviades a fundar el monestir de Sineu. El 2 de juny de 1601 fou reelegida priora. Morí l’any següent.
o Sor Magdalena Riera. Aquesta religiosa va fugir del monestir del Puig de Pollença, desitjosa de trobar un ambient més tranquil i pacífic a Santa Margalida. Ingressà al convent el 1536, quan el Puig de Pollença es trobava en greus disputes amb el bisbe a causa dels edictes conciliaris. Fou vicària en dues ocasions i assolí el priorat el 13 de maig de 1552. Morí el 2 de maig de 1583.
o Sor Isabel Safortesa. També provenia del Puig de Pollença i ingressà a Santa Margalida el mateix any, el 1536. Va morir el 27 de novembre de 1583 després de romandre gairebé quaranta-set anys en estricta clausura.

Edifici Arquitectura

L’església va ser declarada Monument Històrico-artístic Nacional el 1949, i es va restaurar de forma acurada el 1967.
Tot i haver sofert canvis i obres per reconvertir el convent en Hospital Militar, es conserva encara el que és un dels temples gòtics més importants de Mallorca.
L’església és de nau única, construïda al segle XIII i té un absis del segle XIV. La nau és de planta rectangular amb una coberta de fusta de doble vessant suportada per cinc arcs de diafragma molt lleugers. Les mènsules, com les de Santes Creus a Tarragona, són de tradició morisca.
Als peus del temple hi ha un cor sobre sis arcs rebaixats que formen arcades paral·leles. Abans en aquest lloc, és on romangueren els sepulcres de sis priores, que ara es troben al convent de La Concepció.
En els murs laterals s’hi troben diverses capelles, algunes de les quals foren refetes en època barroca. La més destacada és la que s’utilitza com a sagristia, coberta amb una volta de creueria i que custodia el sepulcre de Guillem de Torrella (mort el 1267), qui va demanar ser enterrat a Santa Margalida quan encara era un temple franciscà.
L’antiga sala capitular va ser transformada en capella neogòtica, però va ser fragmentada en planta i pis quan es convertí en Hospital Militar. Aquesta sala va ser feta de forma idèntica a la de Santa Clara. L’arc es troba paral·lel a la façana principal de la sala amb una efígie de santa Margalida i una de la Verge acompanyada d’àngels músics. La part superior rep llum per un finestral gòtic.
 

Patrimoni Artistic

Tot i que el procés de desamortització va provocar la dispersió, pèrdua i malvenda de gran part del patrimoni artístic del monestir, podem destacar algunes obres d’art. Ja s’ha esmentat la imatge de talla gòtica del Sant Crist del Noguer, realitzada durant els segles XIV i XV. També destaca la “Santa Faç”, un tipus d’icona d’origen oriental on es representava el rostre de Crist. En aquesta ocasió, Jesucrist apareix dibuixat amb cabells llargs i barba en punta, tot envoltat de quatre àngels. Podria haver arribat de Roma i és del segle XVI.
De Santa Margalida és també “la Predel·la de Santa Margalida” (ca. 1455-1456), un fragment d’un retaule gòtic que es conserva a la sala capitular del convent de la Concepció; i la imatge Nostra Dona de la Neu, que sembla que formava part d’un retaule gòtic del segle XV, que va acabar en mans del financer Joan March qui la va traslladar a la capella particular de la seva finca Sa Vall.
Per últim, entre el fons del Museu Diocesà de Mallorca es troba un llibre cantoral del segle XV, definit com un brevari-missal musicat, d’origen incert però que podria provenir del monestir de Santa Margalida. Destaca perquè entre els seus continguts hi ha l’única versió antiga del cant de la Sibil·la en llengua catalana que es conserva a Mallorca.

Arqueologia

BORDOY, M.J.: Arran de la Porta Pintada: Poder i prestigi femení al monestir de Santa Margalida (Ciutat de Mallorca, segles XIII-XIV), Palma: Lleonard Muntaner, 2009.
MURRAY, D., LLOMPART G., Pascual, A., LLABRÉS, J.: Conventos y monasterios de Mallorca: historia, arte y cultura, Palma de Mallorca: Olañeta, 1992, pàg. 27-37.
MUNAR, Gaspar: Llibre de les Constitucions del monestir de senta Margarida en la ciutat de Malorches, Impremta Sagrats Cors, Palma de Mallorca, 1964.
PINYA FORTEZA, Baltasar: Monasterio de religioses de Santa Margarita. Biblioteca Balear, Editorial Mallorquina de Francisco Pons, Palma de Mallorca, 1953.
ROSSELLÓ LLITERAS, Joan: Constituciones del Monasterio de Santa Margarita, Publicacions de l’Arxiu Diocesà, Palma de Mallorca, 1983.

Bibliografia i enllaços

Bibliografia

Murray, D., Llompart, G., Pascual, A., Llabrés, J., 1992. Conventos y monasterios de Mallorca: historia, arte y cultura, Palma de Mallorca: Olañeta.

Bordoy, M.J., 2009. Arran de la Porta Pintada: Poder i prestigi femení al monestir de Santa Margalida (Ciutat de Mallorca, segles XIII-XIV), Palma: Lleonard Muntaner.

Bordoy, M.J., 2009. Arran de la Porta Pintada: Poder i prestigi femení al monestir de Santa Margalida (Ciutat de Mallorca, segles XIII-XIV), Palma: Lleonard Muntaner.

Murray, D., Llompart, G., Pascual, A., Llabrés, J., 1992. Conventos y monasterios de Mallorca: historia, arte y cultura, Palma de Mallorca: Olañeta.

Paraules clau

Jaume I (Jaime I); Jaume II (Jaime II); Ramon de Torrella; Garsenda de Provença; Guillem de Cabanellas; Innocenci IV (Inocencio IV) (Innocent IV)

Geogràfics

Illes Balears

Notes