Claustra

Autoria

Núria Jornet Benito

Nom

Santa Clara de Vilafranca del Penedés

Dades cronològiques

1300-1308

Ordes

Clarisses
De 1300 a 1550

Comunitats relacionades

Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona
Santa Maria de Jerusalem de Barcelona

Historia Comunitat

Poques dades tenim d’aquest monestir de clarisses, extingit a la dècada del 1560. A través de la documentació d’un altre monestir, el de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona, coneixem que l'any 1300 el cardenal protector de l’orde encarregà al ministre provincial de l’Aragó, al guardià del convent de Barcelona i al de Vilafranca del Penedès, que portessin endavant la construcció d’una comunitat de clarisses en aquesta vila. En el document s’al•ludeix a l’interès del mateix rei Jaume II, i es mana que 3 o 4 monges de la comunitat de Barcelona siguin transferides al nou monestir (AMSCB, MSCB, Col•lecció de pergamins, núm. 722).

Poc després, el 1308, Blanca d’Anjou, esposa del dit monarca, i molt lligada com ell a la causa franciscana, destinava en el seu testament 100 lliures per a aquest monestir, “noviter constructi”. El paper de la sobirana sembla doncs determinant. El seu fill, l'infant Alfons, declara en un document del 1303, que vol seguir la devoció de la seva senyora mare i assigna al convent una renda perpetua de 100 "starellos" de blat anuals: "recelantes quod illustrissima domina Blancha, bone memoriae Regina Aragonum, mater nostra, fundavit et instituit monasterium minorissarum Villefranchae devotionem dicte domine matermatris nostre sequi volentes ad honorem Dei et gloriose Virginis Mariae et beate Clarae pietatis intuiti ac in remdeium anime eiusdem domine Regine felicis recordationis matris nostre, damus abbatisse et conventui ipsius monasterii perpetuo centum starellos frumenti annis singulis imperpetuum, percipiendos super aliqua villa seu villis nostris Insule Sardiniae" (Coy, 1909, Reg. 894, fol. 56).

Una cadena de favors reials que va continuar Jaume II, en posar també el convent sota la seva especial protecció: "recipimus sub nostra protectione, custodia et guidatico spetiali, monasterium sanctae Clarae situm iuxta Villam-francham" (Coy, 1909, Reg. 204, fol. 26). Com també els seus successors. Alfons, l'any 1384, concedia a l'abadessa i convent facultat per entrar el vi sense pagar drets, no obstant la prohibició que tenia la vil·la. Les va eximir també del dret de talles, host i cavalcada al procurador i manà que "ninguna mundana ni ramera pública se atrevís en tenir posada ni habitació en lo carrer de las Minoretas, sots pena de ser fustexadas per las plassas y carrers públics de la vila" (Privilegi confirmat per Joan, el 1387) (Coy, p. 518).

En qualsevol cas la fundació del monestir de Vilafranca s’inclouria en una segona etapa del model fundacional seguit al Principat, en què l’assentament de convents de menoretes semblen seguir de prop la fundació dels convents de framenors (a la vila des del 1283). L'establiment d'aquesta casa de clarisses entra també dins dels esquemes fundacionals o d’expansió de l’orde, amb l'acció d'un nucli mare, en aquest cas, el de Sant Antoni de Barcelona, tot establint relacions de fundació i filiació i un entramat de fundacions en xarxa. Manuel de Castro incorpora aquest monestir en el seu cens de monestirs hispànics del segle XIII al XVI i dins de la província de Catalunya. Es tractava d’una comunitat no massa gran, que comptava el 1324, amb vint-i-dues monges (P. Sanahuja).

A principis del segle XV, Sor Blanca Safàbrega hauria volgut aplicar a la comunitat una reforma propera a la reforma coletina, si bé obtingué la negativa de la resta del convent (J. R. Webster). Fou més tard, entre 1494-1496, quan el monestir entrà en el procés de reforma, ara en el marc de l’observança marcada pels Reis catòlics i el cardenal Cisneros. Tanmateix el monestir entraria a partir del 1500 en una crisi i decadència que afectaria el nombre de germanes i la pervivència mateixa de la comunitat, "muy rota en la disciplina, especialmente en la clausura", segons el cronista Sanahuja. Del 1567 és la disposició papal per la qual les rendes d'aquest monestir es transferien al convent de Santa Maria de Jerusalem de Barcelona. L'any 1569 les tres germanes que restaven es traslladaren a aquesta comunitat. Segons les dades del registre capitular que anota Agustí Coy, l'any 1583 es va procedir a la translació de la imatge de la Verge de la Consolació del monestir de Santa Clara -"a multo tempo erat destructum"- a l'església parroquial de la vila. El 1618 la comunitat barcelonina de Santa Maria de Jerusalem feia venda perpetua del monestir, església i terres a la vila de Vilafranca, el comú de la qual va reedificar una capella novament beneïda el 1678 i finalment derruïda l'any 1808.

Segons l’historiador Pep Bosch, el convent de Santa Clara s’ubicaria al costat de l’actual plaça dels Porcs o plaça Milà i Fontanals, on antigament se situava l’Era del Sant Esperit, nom donat per trobar-se molt a prop de l’antic hospital del Sant Esperit (avui església de la Trinitat). En l’actualitat no existeix aquest convent, la darrera capella del qual va ser derruïda el 1808 en el context de la guerra del Francès. Es conserven algunes restes arquitectòniques esparses per altres edificacions de la ciutat –com és el cas d’alguns arcs del claustre conventual que es troben integrats en la galeria exterior d’una casa particular vilafranquina (F. Español).

D’acord amb aquesta topografia, és possible que, a l’impuls reial i institucional per a la fundació monàstica, s’afegís una prèvia comunitat de dones amb el perfil de beguines que se situarien a l’entorn de l’hospital per a pobres i malalts, fundat el 1272 per Bernat Llobet. L’any 1557, els frares trinitaris alçaren l’església de la Trinitat (encara dempeus) en el lloc del dit hospital, on també hi havia hagut una antiga església dedicada a la Mare de Déu del Remei. 

Figures destacades

Sor Agnès: germana de fra Guerau Pere, semblantment secretari d'Arnau de Vilanova i uns del noms il·lustres del cercle de beguins de Vilafranca del Penedès.

Edifici Arquitectura

Si atenem a la deixa continguda al testament de la reina Blanca d'Anjou, del 1308, sembla que gairebé tot l'edifici monàstic estava per fer ("dimittimus abbatise et conventui monasterii dominarum minorissarum ordinis Sancte Clare, noviter constructi in Villafrancha de Panadesio, pro opere et fabrica ecclesie eorundem, centum libras Barchinone").

Segons Francesca Español, la seva construcció seguiria el model dels convents mendicants catalans, masculins i femenins, amb un claustre que implicaria l'ús d'elements estandarditzats que es fabricaven a la ciutat de Girona amb la característica calcària nummulítica local que es distribuïa per mar i per terra arreu de Catalunya, València i Mallorca. Un bon nombre de claustres eregits en aquests territoris de la Corona d'Aragó rebelen aquesta filiació gironina, entre els quals els desapareguts de Santa Francesc i Santa Clara de Girona, Sant Francesc i Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona, o el de clarisses de Castelló d'Empúries; o els encara dempeus de Santa Maria de Pedralbes de Barcelona i el de Sant Francesc de Palma. En aquest context, les restes que es conserven del de Vilafranca, mostren uns capitells de fulla de lliri amb escudets sense personalitzar, recolzats sobre columnetes gallonades; la seva cronologia pot situar-se en un període per ara indeterminat a cavall dels segles XIV i XV (Español, 2008).

 

Aquests arcs del claustre conventual es conserven integrats en la galeria exterior d’una casa particular vilafranquina.

Patrimoni Documental

És possible que part del fons d'arxiu del monestir de clarisses de Vilafranca del Penedès es conservi a l'actual monestir de Santa Maria de Jerusalem, comunitat a la qual es traslladaren les poques germanes que restaven del monestir de Vilafranca l'any 1569. El 1926, Manuel Trenchs en feia referència a "Del monestir de Santa Clara de Vilafranca" (Quaderns mensuals d'acció, I; 1926, pp. 238-240) i transcrivia dos inventaris del monestir de 1567 i 1571.

Agustí Coy y Cotonat anota els documents conservats a l'Arxiu Capitular de Barcelona (Coy, 1909, p. 519):
"In regestis presentis Curiae reperiuntur memoriae. Nam in primo Regesto notularum communium, sub folio 26, p. 2, et anno 1305 sunt littere Episcopo directe Decano penitensis quibus innotescit, quod ad petitionem dominae reginae prorrogaverat negotium monialum capellae s. Clarae Villefranchae, usque sequens festum Pentecostes.

In alio simili Regesto complectanti gesta de anno 1315, fol, 35, in quadam assignatione bonorum facta per Episcopum Benefitio 1 Sti Nicolai ecclesiae predictae villae, ex eo quod relicta fuere fratribus minoribus dictae villae que non volebant possidera, refertur, quod parts ipsorum bonorum vendita fuerunt monialibus minoribus dicate villae; pariterque in alterae Regesto communi complectens gesta de anno 1355 fol. 63 est decretum super donatione cuiusdam domus relicte monialibus, tertii ordinis sati Francisci Villefranchae.

In aliis vero posterioribus Regestis, suppnitur quod anno 1456 adhuc existeban hae moniales in praefat villa seu parrochia, et in quodam vissitationis Processu de huiusmodi secula dictum fuit, fuisse translatae Barchinone, quomodo autem et que tempore, si invenies notabis.

Sub Plica II parvorum Process, ab anno 1580 ab 1600 sub nº69, est informatiu pro translatione imaginis Beate Marei Consolationis Monasterii Ste Clarae ad Parrochialem, eo qui dictum monasterium a multo tempore erat destructum. Est de anno 1583”. Arch. Cap de Barcelona”.

Transcriu també dos documents de l’Arxiu Corona d’Aragó (p. 520-521):

ACA, Reg. 894, fol. 56

ACA, Reg. 204, fol. 26

I anota el documents següents, també conservats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (p. 520):

- Permiso para construir un horno al monasterio. Reg. 486, fol. 91.

- Terreno del hospital de leprosos. Regs. 222, 223, fols. 64, 71 y 130.

- Vino forastero. Reg. 480, fol. 107.

- Procurador exención. Reg. 485, fol. 260.

- Procurador confirmación. Reg. 861, fols. 177 y 180.

- Franquicias. Reg. 862, fol. 202.

- Monasterio. Reg. 1020, fols. 23 y 24.

- Protección. Reg. 1030, fol. 56.

- Sentencia. Reg. 1781, fol. 49.

- Privilegio. Reg. 1892, fols. 99. 121, 142, 143 y 144.

- Casas y Procurador. Regs. 224 y 225, fol. 8.

- Monjas. Reg. 894, fol. 56; Reg. 916, fols. 10 y 126.

- Abadesa. Reg. 1011, fol. 195; Reg. 943, fol. 236.

- Monasterio. Reg. 1088, fol. 38; Reg. 1682, fol. 4; Reg. 1897, fol. 165.

Bibliografia i enllaços

Bibliografia

Español, F., 2008. "Els convents de Sant Francesc i santa Clara de Vilafrana. L’arquitectura i els seus promotors", De la Marca hispànica a les terres de Marca: el Penedès, Vilafranca del Penedès, Institut dʼEstudis Penedesencs: 249-270. 

Webster, J.R., 1994. "Santa Clara y los frailes menores en la Edad Media: “pater sororum"", Las clarisas en España y Portugal. Congreso Internacional (Salamanca, 20-25 septiembre 1993), Madrid, Asociación Hispana de Estudios Franciscanos: 215-216.

Planas, J., 1948. Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca, Vilafranca del Penedès: Artes Gráficas.

Perarnau i Espelt, J., 2009. "Beguins de Vilafranca del Penedès davant el tribunal dʼInquisició (1345-1346): de captaires a banquers?", Arxiu de textos catalans antics, 28: 7-210. 

Trenchs, M., 1929. "Del monestir de Santa Clara de Vilafranca", Quaderns mensuals d’acció, I: 238-240.

Coy Cotonat, A., 1909. Vilafranca del Penedés. Su historia y monumentos, Barcelona: Imprenta Francisco J. Altés y Alabart.

Coy Cotonat, A., 1909. Vilafranca del Penedés. Su historia y monumentos, Barcelona: Imprenta Francisco J. Altés y Alabart.

Español, F., 2008. "Els convents de Sant Francesc i santa Clara de Vilafrana. L’arquitectura i els seus promotors", De la Marca hispànica a les terres de Marca: el Penedès, Vilafranca del Penedès, Institut dʼEstudis Penedesencs: 249-270. 

Perarnau i Espelt, J., 2009. "Beguins de Vilafranca del Penedès davant el tribunal dʼInquisició (1345-1346): de captaires a banquers?", Arxiu de textos catalans antics, 28: 7-210. 

Planas, J., 1948. Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca, Vilafranca del Penedès: Artes Gráficas.

Trenchs, M., 1929. "Del monestir de Santa Clara de Vilafranca", Quaderns mensuals d’acció, I: 238-240.

Webster, J.R., 1994. "Santa Clara y los frailes menores en la Edad Media: “pater sororum"", Las clarisas en España y Portugal. Congreso Internacional (Salamanca, 20-25 septiembre 1993), Madrid, Asociación Hispana de Estudios Franciscanos: 215-216.

Paraules clau

Blanca d'Anjou o de Nàpols; Jaume II; hospital del Sant Esperit; Blanca Safàbrega; Sor Agnès

Geogràfics

Catalunya

Notes