Claustra: Monestirs

Sant Daniel de Girona

Identificació
Descripció
Recursos informació
Contacte i serveis
Paràmetres de cerca
Galeria de fotos

Autoria: Irene Brugués Massot

Nom: Sant Daniel de Girona
Dades cronològiques: 1015-18

Ordes

Benedictines
De 1100 a 1545

Comunitats relacionades

Santa Margarida de Prats de Roses
Santa Maria de Valldemaria
Santa Maria del Mar de Calonge

Historia Comunitat

Els orígens
El Monestir de Sant Daniel de Girona es troba situat a la Vall de Sant Daniel, coneguda des del segle IX fins a finals del segle XI com a la Vall Tenebrosa o Ombrosa pel seu paisatge verd i boscós. Una vall estreta i allargassada envoltada per les muntanyes de Montjuïc, les Pedreres i el massís de les Gavarres, i regada pel riu Galligants.
Fou en aquesta vall on la llegenda situa l’assentament de les despulles de Sant Daniel, un monjo armeni decapitat pels sarraïns a Arles de Provença el 888 i amagat per un matrimoni cristià a la Vall Tenebrosa prop de Girona. Una llegenda que dóna nom a la vall des de finals del segle XI.

La fundació
El 18 de juny de 1015 tingué lloc una compravenda entra el bisbe de Girona, aleshores Pere Roger, Ermessenda de Carcassona, i el seu fill, el comte Berenguer Ramon I. En aquesta escriptura el bisbe de Girona vengué als comtes de Barcelona l’església fundada en honor a Sant Daniel i tots els seus alous, propietat de la Seu des de feia més de cent anys, pel preu de cent unces d’or i quatre mujades de terra situades al Mercadal. Així ho sabem per dues escriptures, còpies autèntiques del segle XIV, que han perviscut fins avui a l’arxiu monàstic de la comunitat.
Quan Ermessenda adquirí la propietat de l’alou i l’església de Sant Daniel no esmentà en cap ocasió la voluntat d’establir-hi una comunitat monàstica femenina. Però tan sols tres anys després, el 16 de març de 1018, fa donació de l’alou i l’església de Sant Daniel a “tots els clergues, dones consagrades a Déu, laics d’un i altre sexe que en el dit lloc serveixin Déu i els sants”. Aquesta serà la primera menció de la comunitat de Sant Daniel de Girona. A part de l’alou de Sant Daniel, Ermessenda també concedeix a la nova comunitat diverses propietats situades en diferents indrets del comtat de Girona (Vila-roja, Montilivi, Girona, Salt, Montfullà, Bescanó, Vilablareix, Sant Martí Vell, Celrà, Franciac, Salitja, Riudellots, Sant Sadurní de Fitor, l’església de Sant Joan de Salelles i al Pla de Girona).

El relleu de la figura protectora d’Ermessenda sobre Sant Daniel l’emprengué la comtessa Mahalta de Pulla-Calàbria, esposa de Ramon Berenguer II, Cap d’Estopes. Durant el seu govern procurà pel monestir tot afavorint el 1085 la donació d’unes cases del prevere Bofill situades a la ciutat de Girona. Mahalta exercí de protectora de Sant Daniel de Girona i n’afavorí la seva restauració i ampliació a finals del segle XI. El seu estret lligam amb la comunitat s’observa quan el 1105, vídua ja del seu segon espòs Eimeric de Narbona, Mahalta es retirà fins a la seva mort al monestir de Sant Daniel.
Un any més tard, el nou d’octubre de 1086, l’església fou consagrada de la mà del bisbe Berenguer Guifré de Girona. Tot i que l’acta de consagració no s’ha conservat, és el frare Gaspar Roig i Jalpí del convent de mínims de l’ordre de Sant Francesc de Paula de Girona, que ens transmet la notícia en la seva obra Resumen historial de las grandezas y antigüedades de la ciudad de Gerona, de 1678.

Consolidació
Al llarg dels segles XI-XIV el monestir de Sant Daniel es consolidà com a tal a través del creixement de les seves propietats. Així a l’alou inicial de Sant Daniel i a la dotació de la comtessa Ermessenda, s’afegiren noves propietats a través de compres, donacions piadoses, dots de les monges professes, drets de sepultura, aniversaris, fundacions pies, etc. Unes propietats que es caracteritzaven per la seva dispersió per terres gironines, una característica heretada del dot fundacional.
Ajudà a la seva consolidació els forts lligams que el monestir teixí amb la noblesa del Principat, sobretot la dels comtats gironins. Com per exemple amb la comtessa Brunissenda d’Empúries, que un cop vídua del comte Ponç Hug d’Empúries, el 1175 professà com a monja al Monestir de Sant Daniel.

A inicis del segle XIV, Sant Daniel disposava d’un patrimoni extens que des de la Vall de Sant Daniel i el Comtat de Girona, s’estenia al nord cap el Comtat d’Empúries i a l’oest al de Besalú: a les poblacions de Beuda, Borgonyà, Caldes de Malavella, Canet d’Adri, Cassà de la Selva, Castelló d’Empúries, Celrà, Corçà, Cruïlles, Figueres, Flaçà, Foixà, Fornells de la Selva, Franciac, Garrigoles, Girona, Madremanya, Maià de Montcal, Medinyà, Montfullà, Montilivi, la Pera, Quart, Rabós, Riudellots, Salitja, Salt, Sant Climent d’Amer, Sant Gregori, Sant Joan de Mollet, Sant Martí Vell, Sant Pere Pescador, Sant Sadurní de l’Heura, Setcases, el castell de Toralles, Vilablareix, Vilafreser, Vilamalla, Vila-roja, Vilaür, Vilobí i Vilopriu.

Un patrimoni que entre altres coses permeté el 1345 a la sagristana Ermessenda de Vilamarí encarregar al mestre Aloi de Montbrai un sepulcre d’alabastre policromat per a les despulles de Sant Daniel, les quals havien sigut trobades dos anys abans sota l’altar de l’església monàstica.

Les annexions dels segle XV i XVI
Amb el pas del temps les petites comunitats monàstiques fundades durant els segles XI, XII i XIII que no aconseguiren consolidar-se entraren en decadència. Algunes desaparegueren totalment, d’altres foren absorbides per cases majors. Sant Daniel de Girona fou una d’aquestes cases mare que acollí les monges i les propietats de petites comunitats de la diòcesi de Girona gairebé extingides. Foren les comunitats de Santa Maria del Mar de Calonge (el 1424), Santa Margarida del Prat de Roses (el 1461) i Valldemaria de Maçanet de la Selva (el 1550). Les annexions no van suposar la desaparició total de les cases, ja que eren integrades com a priorats, i la seva gestió era adjudicada a una monja de Sant Daniel, que com a tal exercia de priora administradora de les possessions associades al seu priorat.

Figures destacades

Ermessenda de Carcassona (c. 972-1058), esposa del comte de Barcelona Ramon Borrell i com a tal comtessa consort de Barcelona, Osona i Girona. Fou la fundadora del Monestir de Sant Daniel de Girona vers el 1015-1018.

Mahalta de Pulla-Calàbria (1080-1108), esposa del comte de Barcelona Ramon Berenguer II, Cap d’Estopes, i en segones núpcies d'Eimeric de Narbona. Un cop vídua el 1105, es retirà fins a la seva mort al Monestir de Sant Daniel de Girona.

Brunissenda d’Empúries, esposa del comte Hug III d'Empúries (?-1173). Dos anys després de la mort del seu marit el 1173, professà al Monestir de Sant Daniel de Girona.

Abaciologi

Bonafilla, 1028
Ermengarda, 1045
Arsinda, 1067-1089
Adaleidis, 1094-1099
Ermessenda, 1120-1142
Botarella, 1154
Ermessenda, 1156-1171
Maria, 1173-1196
Agnès, 1197-1240
Berenguera de Palera, 1243-1253
Berenguera de Palagret, 1255-1283
Cecília de Foixà, 1283-1292
Agnès de Soler, 1295
Ermengarda de Vilanova, 1298-1308
Beatriu de Cabrera, 1307-1333
Beatriu de Garriga, 1333-1345
Elisenda d’Alquer, 1345-1363
Ermessenda de Trilla, 1363-1377
Gueraula de Blanes, 1379-1392
Sibil•la de Vilamarí, 1392-1399
Alamanda de Güell, 1401-1405
Abadia vacant, 1406-1407
Ermessenda de Foixà, 1407-1409
Ermessenda de Montpalau, 1409-1412
Constança de Cruïlles, 1412-1420
Ermessenda de Vilamarí, 1421-1431
Francesca de Palau, 1432-1458
Beatriu de Pau, 1459-1466
Aldonça de Biure, 1466-1479
Violant Xatmar, 1480-1507

Edifici Arquitectura

Actualment el Monestir de Sant Daniel de Girona és un conjunt complex d'edificacions de diferentes èpoques i diferents estils, però conserva estructures originàries dels seus primers segles, com són l'església romànica i el seu claustre romànic inferior, restaurat durant el 2013 dins el projecte "El Romànic Obert" de La Caixa.

Del conjunt monumental de San Daniel de Girona destaca:

l'església romànica (ss. XI-XII) de planta de creu grega amb un cimbori octogonal que fa funcions de campanar i un absis central de construcció posterior. Presenta decoració del romànic llombard amb bandes llombardes i arcuacions cegues a la façana, els laterals exteriors, a l'àbisis esquerre (l'únic àbsis romànic conservat) i a l'interior de l'església. Fou restaurada els anys seixanta del segle passat, moment en què es descencalçà tot el seu interior, es tregué el cor superior de les monges, es subsituit la portalada gòtica per l'actual romànica d'imitació i s'elimiaren totes les capelles laterals.
el claustre romànic inferior (ss. XII-XII) de planta irregular amb coberta de volta de canó i capitells de decoració geomètrica i floral molt austera, restaurat recentment. El claustre superior es composa per dues galeries gòtiques (1427-30), amb arcs ogivals i capitells de decoració vegetal i geomètrica, i dues més construides ja en Època Moderna.

Patrimoni Documental

Arxiu del Monestir de Sant Daniel de Girona (AMSDG)

Història arxivística:

L’Arxiu del Monestir de Sant Daniel de Girona (AMSDG), és l’arxiu històric de la comunitat de Sant Daniel, i com a tal conserva la documentació produïda per ella mateixa, fruit de llur activitat des del segle XI fins a inicis del segle XX, i documentació externa a la comunitat, que ha reunit al llarg de la seva vida per un o altre motiu. Es tracta d'un fons obert, ja que actualment la comunitat segueix produit documentació.

Tan sols en ha arribat una part del fons, ja que amb molta probabilitat les guerres, sobretot les de l''Època Moderna amb els conseqüents atacs i setges a la ciutat de Girona, van efectar greument el monestir, restant abandonat i seguejat en diferents ocasions. Circumstància a la que cal sumar-li la pèrdua documentada de bona part del fons cremat durant la Guerra Civil de 1936-39 i per la incautació d'una seixantena de llibres i uns cinquanta pergamins durant les desamortitzacions del segle XIX i que avui es conerven a l'Arxiu Reial de Barcelona (Arxiu de la Corona d'Aragó, Monacals-Hisenda).

Avui dia l'Arxiu del Monestir de Sant Daniel de Girona és gestionat pel SAF, el Servei d'Arxius de la Federació Catalana de Monges Benedictines, que s'encarrega de vetllar per la conservació, preservació, gestió i difusió del patrimoni documental passat, present i futur de la comunitat de monges benedictines de Sant Daniel de Girona. I com a tal ofereix servei de consulta per a investigadors amb concertació de visita prèvia a través del correu electrònic saf.mbc@gmail.com. Trobareu més informació a la web del SAF www.federaciobenedictines.cat.

Abast i contingut:
L'Arxiu del Monestir de Sant Daniel de Girona custòdia dos fons i una col·lecció:

Monestir de Sant Daniel de Girona, 938 (obert)
Fons monacal produït per la comunitat de Sant Daniel de Girona com a conseqüència de la seva activitat i de la dels monestirs que durant el segle XV s’hi annexionaren, aquests són: Santa Margarida de la Garriga o dels Prats de Roses (1225-1461), Santa Maria del Mar de Calonge (c. 1241-1424) i Santa Maria de Valldemaria de Maçanet de la Selva (1158-1550). Consta d’onze metres lineals de documentació en paper i uns 1600 pergamins, la majoria del quals fan referència a la gestió i administració del patrimoni del monestir, les seves rendes i els seus oficis dins la comunitat (piateria, sacristia, graner, infermeria, etc.).

Família Mallol de Vilopriu, s. XVI-XIX
Fons patrimonial produït i agrupat per diferents generacions de la Família Mallol, una família de pagesos del poble de Vilopriu, que explotaven les seves propietats al llarg de la vall del Llémena. Aquest fons fou ingressat a l’Arxiu del Monestir de Sant Daniel de Girona durant la dècada dels seixanta del segle XX per donació testamentària de l’últim membre d’aquesta família, la senyora Francisca Mallol Vilana, germana d’una de les monges de Sant Daniel.

Col·lecció de Goigs del Monestir de Sant Daniel de Girona
Col·lecció de més de dos mil goigs reunits per la comunitat de monges benedictines de Sant Daniel de Girona. Incrementada per la donació del Sr. Castanyer, pare de la germana Maria Antònia Castanyer i Figueres, monja de la comunitat, i a partir de l’any 2000 per la donació de la col·lecció particular de goigs de Neus Iborra Guillemot, tieta de la monja de Sant Daniel Mercè Roig Coromina.

Condicions d'ús i utilizació:

Llengua i escriptura: llatí, català i castellà; escriptura carolina, gòtica i humanística.
Suport: pergamí, paper i fotografia
Volum: 15 metres lineals i uns 1600 pergamins

Estat de conservació:
L'estat de conservació del fons de l'Arxiu del Monestir de Sant Daniel en general és bo, si bé hi ha algunes unitats documentals que precisen de restauració.

Instruments de descripció:
L'arxiu conserva un fitxer manual del fons del monestir eleborat durant l'últim quart del segle XX per la germana arxivera Rosalia Samsó, i que encara avui és d'ús. No obstant, des del SAF s'està eleborant el quadre de classificació del fons del monestir i el seu catàleg perquè pugui ser consultable a través del Catàleg Col·lectiu en Xarxa del SAF. També s'ha inciat l'inventari de la Col·lecció de goigs i de la col·lecció fotogràfica de la comunitat.

Publicacions:

MARQUÈS, J.M., Col·lecció diplomàtica de Sant Daniel de Girona (924-1300), Barcelona, Fundació Noguera, 1997.

Biblioteca del Monestir de Sant Daniel de Girona

Història de la biblioteca:

La biblioteca històrica del monestir està formada per 30 obres d'espiritualitat i devoció del segle XVIII-XIX que avui es conserven de forma individualitzada a l'Arxiu del Monestir de Sant Daniel de Girona ja que formaven part de la biblioteca de lectura de la comunitat fins el segle XXI. Actualemnt però la comunitat disposa d'una gran biblioteca moderna per el seu ús, si bé podem trobar-hi obres dels segles XVIII i XIX, aquestes provenen en la seva amjoria de donacions de particulars

Condicions d'ús i utilització:

La biblioteca històrica del monestir és consultable a través del servei de consulta de l'arxiu del monestir (més informació a saf.mbc@gmail.com o www.federaciobenedictines.cat), però la biblioteca moderna és d'ús de la comunitat i es troba exclosa de consulta.

Llengua i escriptura: català i castellà majoritariament
Suport: paper
Volum: per determinar

Estat de conservació:

L'estat de cosnervació és bo.

Instruments de descripció:
La biblioteca actual de la comunitat disposa d'un catàleg d'ús intern i la història d'un inventari consultable a través de l'Arxiu del Monestir de Sant Daniel de Girona.

Patrimoni Artistic

Malgrat ser un monestir mil·lenari que acollia les filles de la noblesa del Principat, avui dia Sant Daniel de Girona conserva poca cosa del que hagué de ser el seu ric patrimoni moble. No es coneix la conservació de grans pintures, mobles, escultures o orfebreria més enllà del sepulcre de Sant Daniel i del conjunt escultòric de l'enterrament de Jesús. Podem atribuir la pèrdua del seu plausible patrimoni artísitc als diferents setges i atacs que la ciutat de Girona va patir sobretot durant l'Edat Moderna, ja que el monestir es troba a extramurs de la ciutat però molt aprop d'ella, i en temps de conflictes fou ocupat i saquejat en diferents ocasions.

Sepulcre de Sant Daniel

Sepulcre d'alabastre policromat amb escenes de la vida de Sant Daniel en baix relleu i tapa amb la figura jacent del sant, obra del mestre Aloi de Montbrai que l'executà el 1345 per encàrrec de la sacristana del monestir, Ermessenda de Vilamarí.

Enterrament de Jesús

Conjunt escultòric d'alabastre que representa l'enterrament de Jesús, si bé tan sols s'ha conservat fins els nostres dies la representació de la Verge Maria, les tres Maries i Sant Joan Evangelista; manca la figura del Crist jacent. Per la factura i el tractament de les vestidures dels personatges, els historiadors de l'art estimen que el conjunt es pot situar entre el gòtic i el renaixement català, però a dia d'avui se’n desconeix encara l'origen, l'autor i la data.

La seva conservació cal agrair-la a la comunitat de Sant Daniel, que durant la Guerra Civil l'enterraren prop del monestir perquè no fos robat o destruït. Passada la guerra, i un cop la comunitat tornà a residir al monestir, el recuperaren.

Arqueologia

Només s'ha dut a terme una intervenció arqueològica dins al recinte del Monestir de Sant Daniel de Girona. Fou l'any 1998 en motiu de les obres de construcció de la nova residència d'estudaints del monestir, avui dia l'actual hostatgeria, que es dugueren a terme diferents sondejos a la part inferior del monestir de Sant Daniel, a tocar del claustre. Es documentaren diferents estructures de finals del segle XVI i principis del segle XVII, moment en el qual s'obriren dues portes que conectàven les noves dependències monàstqiues amb el claustre inferior. També es trobaren abocaments de materials dels segles XIX i XX que s'empraren per anivellar el terreny i facilitar el pas en aquest espai del pati del monestir. Elements segurament dipositats durant la Guerra Civil de 1936-39, quan s'obrí un carrer paral·lel al riu Galligants per tal d'anar des de Girona cap a la vall de Sant Daniel sense haver de vorejar el monestir. El camí suposà l'expropiació de terreny al voltant del monestir i també l'enderroc de part d'aquest, concretament del mur de la clausura i de part de les edificacions més properes al riu.

Per més informació vegeu l'article de Daniel Punsetí Internvenció arqueològica al monesitr de Sant Daniel (Girona, Gironès) a les Actes de les V Jornades d’Arqueologia Girona, de l'any 2000.

Bibliografia i enllaços

Bibliografia

Flórez, E., 1798. España Sagrada, Madrid.

Vila, J.M., 1995. "Apunts sobre lʼalimentació monacal femenina al segle XIV: El monestir de Sant Daniel de Girona (1361-1362)", Col.loqui dʼHistòria de l'Alimentació a la Corona d'Aragó, Lleida, Pública Institut dʼEstudis Ilerdencs: 445-455.

Roig i Jalpí, J.G., 1678. Resumen historial de las grandezas y antigüedades de la ciudad de Gerona, Barcelona: Iacinto Andreu.

Oliva i Prat, M., 1959. "El monasterio de San Daniel", Revista de Gerona, 7: 77.

Monsalvatje y Fossas, F., 1904. Los Monasterios de la diócesis gerundense: rectificación á los abaciologios publicados por el P. Jaime Villanueva en su “Viaje literario á las iglesias de España”, Olot : Impr. y Libr. de Juan Bonet.

Gil i Bonancia, M., 1959. "El monasterio de San Daniel durante la guerra de la Independencia", Revista de Gerona, 1959: 59-62.

Freixas Camps, P., 1983. L’art gòtic de Girona, Barcelona: Institut dʼEstudis Catalans.

Freixas Camps, P., 1980. "El monestir de Sant Daniel. Reformes i ampliacions gòtiques", Estudi General. Miscel·lània commemorativa del desè aniversari del Col·legi Universitari de Girona, Girona, Universitat de Girona: 113-118.

Costa i Paretas, M.M., 1979-80. "Mahalta o Ermessenda? Sobre les sepultures comtals a la Seu de Girona", Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, XXV(I): 269-281.

Aragó i Masó, N.-J., 1999. "Històries d’unes monges", Revista de Girona, 196: 6.

Gironella i Delgà, A., Oliveras, J.M., 2010. El Monestir de Sant Daniel, Girona: mil anys de vida a la vall, Barcelona: Fundació Abertis.

Marquès, J.M., 1985. "Noves dades sobre la comtessa Mafalda", Revista de Girona, 111: 67-71.

Roura, G. 1986. "La sepultura de la comtessa Ermessenda", Revista de Girona, 112: 69-73.

Marquès, J.M., 1997. Col·lecció diplomàtica de Sant Daniel de Girona (924-1300), Barcelona: Fundació Noguera.

Homs, M.M., Canal, J., 2000. "Senyors i pagesos del castell de Toralles (Garrotxa)", Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, XLI: 51-122.

Villanueva, J., 1821. Viage literario a las iglesias de España, vol. VII. Viage a la iglesia de Vique, València: Oliveres.

Samsó, R., 2003. "Vincles del Monestir de Santa Maria del Mar de Calonge amb el de Sant Daniel de Girona", Estudis sobre el Baix Empordà, 22: 121-140.

Marquès, J.M., 1996. "Set cenobis femenins de l’Empordà", Estudis sobre el Baix Empordà, 15(15): 69-100.