Claustra: Monestirs

Sant Pere de les Puel·les

Identificació
Descripció
Recursos informació
Contacte i serveis
Paràmetres de cerca
Galeria de fotos

Autoria: Núria Silleras-Fernández; Brugués Massot, Irene

Nom: Sant Pere de les Puel·les
Dades cronològiques: 945

Ordes

Benedictines
De 1100 a 1550

Comunitats relacionades

Historia Comunitat

El Monestir de Sant Pere de les Puel·les fou fundat a extramurs de la ciutat de Barcelona a la primera meitat del segle X sota el patrocini dels comtes de Barcelona, Sunyer i Riquilda. Així ho mostra l'acta de consagració de la seva església del 16 de juny del 945 a mans del bisbe Guilarà de Barcelona. Aquesta n'és la primera referència documentada i situa Sant Pere de les Puel·les com la primera comunitat monàstica femenina del Comtat de Barcelona i la segona dels comtats catalans després de Sant Joan de les Abadesses.

La Crònica del Monestir de Sant Pere de les Puel·les fa recular el seu orígen vers l'any 801 en el moment en què el comte Guifré el Pilòs expulsà els musulmans de Barcelona i decidí convertir el campament militar que havia aixecat per l'ocasió al costa de la capella de Sant Sadurní en un monesir femení. Aquesta llegenda va aparèixer el segle XIII vinculada al conflicte que la comunitat mantenia amb el bisbe de Barcelona sobre els límits jurisdiccionals del monestir; i ens transmet també l'atac d'Al-Mansur a Barcelona el 985, quan l'abadessa Madrui de Sant Pere fou feta presonera i duta a Mallorca com esclava.

El monestir fou restaurat amb posterioritat pel comte Borrell II, i pocs anys després, el 1030, el comte Ramon Berenguer I i la seva esposa Guisla,varen vendre el dret de patronatge sobre al monestir al bisbe de Barcelona, qui en gaudir ben poc, ja que la comunitat aconseguí el 1072 que el papa Alexandre II els concedís l'exempció episcopal. El 1147 es consagrà l'església actual.

El lot fundacional de propietats consignades a l'acta de consagració del 945 (entre les quals s'hi troba la parròquia de Montmeló) s'anà engrandint amb donacions i compra-vendes, aconseguint grans extensions de propietats al Pla de Barcelona i al Vallès. Destacava la seva juridicció sobre la mateixa parròquia de Sant Pere de les Puel·les (barri que anà creixent al seu entorn) i de Montmeló. La seva preeminència com a monestir femení en els comtats catalans durà fins l'aparició dels ordes mendicants, però sempre va mantenir una estreta relació amb els grans llinatges del territori, acollint especialment les dones del Braç Militar.

Amb l'ampliació del segon recinte emmurallat de Barcelona iniciat en època de Jaume I, Sant Pere de les Puel·les fou incorporat en la trama urbana de la ciutat, restant a tocar de la muralla. Amb les obres d'adequació de la muralla els segles XVI-XVII el monestir quedà darrera mateix del baluard de Sant Pere; una situació que li comportaria grans pèrdues en els atacs i setges que Barcelona patiria ja en època moderna.

Arran de la desamortització de 1835 la comunitat fou expulsada i el monestir es va convertir en presó. Quan anys més tard, el 1873 l'ajuntament tirà a terra el monestir, la comunitat va construir una nova casa a Sarrià, en uns terrenys del mas Anglí. El 13 d'agost de 1879 les monges de Sant Pere de les Puel·les entraven al nou monestir situat avui al carrer d'Anglí de Sarrià.

Figures destacades

Madrui: segons la Crònica del Monestir de Sant Pere de les Puel·les, Madrui fou abadessa del monestir en el moment de l'atac d'Al-Mansur a Barcelona l'any 985. Una atac que també afectà al monestir i suposà el captiveri de Madrui a Mallorca, on fou feta esclava. Madrui aconseguí escapar-se i arribar a Barcelona, moment en què corroborà els límits jurisdiccionals just abans de morir. Aquest relat, aparegut al segle XIII, s'ha vinculat a la necessitat que la comunitat tingué en aquell moment de trobar un element d'autoritat per enfrontar-se als interessos del bisbe de Barcelona que efectaven la jurisdicció del monestir.

Elionor de Corbera: monja de Sant Pere de les Puel·les. El 1430 la trobem com a priora i al mateix any és escollida abadessa del monestir. Fou una dona sensible a l'art, com ho demostra el fet que fes elaborar un cantoral per ús del monestir durant el seu priorat i també que un cop abadessa fes construir la portalada gòtica actual de l'església de Sant Pere de les Puel·les i el bàcul abacial gòtic, que encara conserva avui la comunitat.

Edifici Arquitectura

L'església parroquial actual de Sant Pere de les Puel·les fou fins el 1835 també l'església monàstica de la comunitat benedictina de Sant Pere de les Puel·les, però les guerres i les posteriors reformes n'han canviat molt la seva fesonomia. Molt probablement l'església actual no tingui l'orígen en l'església consagrada el 945, sinó amb la de 1147.

A l'angle nord-est de l'església actual, els historiadors de l'art hi situen l'espai original on s'emplaçava la capella de Sant Sadurní, citada ja en els moments de la fundació com un espai diferenciat. En orígen l'església era de planta de creu grega amb un espai central delimitat per quatre arcs soportats per columnes monolítiques exemptes i cobert per un cúpula de base octogonal. Una estructura de tradició postcarolíngia, pròpia del context de l'art català de finals del segle X i XI. Avui dia però, presenta una estructura basilical de tres naus i tres absis que respon a la restauració duta a terme el 1909 per Josep Puig i Cadafalch després de l'incendi de la Setmana Tràgica. A conseqüència d'aquesta mateixa restauració, es va desfer el campanar gòtic de Sant Pere, conegut com la Torre dels Ocells, i es va mantenir l'actual campanar octogonal que data de 1752.

El 1873 l'Ajuntament de Barcelona enderrocà el monestir, que des de 1835 s'havia convertit en presó. Malgrat les múltiples queixes, s'enderrocaren totes les dependències monàstiques inclòs el claustre romànic inferior (s.XI) i el claustre gòtic superior (c.1322). Es va respectar l'església, que mantenia el seu ús parròquial. Avui es conserven algunes peces dels claustres disperses per diferents espais públics i privats: el Museu Nacional d'Art de Catalunya, la finca Alegre de Terrassa, etc.

Patrimoni Documental

Arxiu del Monestir de Sant Pere de les Puel·les (AMSPP)

Història arxivística:

L’Arxiu del Monestir de Sant Pere de les Puel·les (AMSPP) conserva la documentació històrica produïda per la comunitat de monges benedictines de Sant Pere de les Puel·les des de llur fundació el segle X fins a l’actualitat com a conseqüència de la seva activitat. Es tracta d'un fons obert, ja que actualment la comunitat segueix produint documentació.

Malgrat que el fons ha patit algunes pèrdues, com per exemple el "Llibre de Gamusa" durant la Guerra Civil, és molt destacable el volum documental conservat fins avui dia. I més considerant les multiples vegades que la comunitat hagué d'abandonar el monestir per les guerres al llarg de l'època moderna o les diverses expulsions que patí a inicis del segle XIX, els tres trasllats de casa, etc.

Avui dia l'Arxiu del Monestir de Sant Pere de les Puel·les és gestionat pel SAF, el Servei d'Arxius de la Federació Catalana de Monges Benedictines, que s'encarrega de vetllar per la conservació, preservació, gestió i difusió del patrimoni documental passat, present i futur de la comunitat de monges benedictines de Sant Pere de les Puel·les. I com a tal ofereix servei de consulta per a investigadors amb concertació de visita prèvia a través del correu electrònic saf.mbc@gmail.com.

Trobareu més informació a la web del SAF www.federaciobenedictines.cat.

Abast i contingut:
L'Arxiu del Monestir de Sant Pere de les Puel·les custòdia tres fons i dues col·leccions:

Monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona, 945 (obert)
Fons monacal produït per la comunitat de monges benedictines de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona en el transcurs de la seva existència des dels seus orígens el segle X (945) fins a avui dia. Es tracta doncs d’un fons que resta obert, però amb una part de fons històric que és consultable i que conformen uns cinquanta-vuit metres lineals de documentació en paper i 2262 pergamins.

Llegat Ferran, s. XV-XVII
Fons patrimonial format per dotze pergamins i tres documents en paper dels segles XV-XVII. Se’n desconeix l’origen, motiu i forma d’ingrés d’aquest petit fons extern a la comunitat.

Col·lecció de Goigs del Monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona
Col·lecció de goigs, de temàtica i origen divers, reunits per la comunitat de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona.

Col·lecció d’Ex-libris del Monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona
Agrupació d’aproximadament cent ex-libris, majoritàriament del segle XX i de diferents orígens, reunits per la comunitat de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona.

Comunitat de Santa Maria de Puiggraciós, 1975 (obert)
Subfons produït, agrupat i conservat per la comunitat de monges benedictines del Santuari de Santa Maria de Puiggraciós (l’Ametlla del Vallès), depenent del Monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona, des del seu assentament al santuari al 1975 fins avui dia.

Condicions d'ús i utilizació:

Llengua i escriptura: llatí, català i castellà; escriptura carolina, gòtica i humanística.
Suport: pergamí, paper i fotografia
Volum: 60 metres lineals i 2274 pergamins

Estat de conservació:
L'estat de conservació del fons de l'Arxiu del Monestir de Sant Pere de les Puel·les en general és bo, si bé hi ha algunes unitats documentals que precisen de restauració sobretot per afectació de tintes ferrogàl·liques.

Instruments de descripció:

- Catàleg informàtic de la col·lecció de pergamins del fons del Monestir de Sant Pere de les Puel·les (segles X-XVII)

- Inventari manuscrit de la col·lecció de pergamins del fons del Monestir de Sant Pere de les Puel·les (segles X-XVII)

- Inventari manuscrit del fons del Monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona (s. X-XX) (en procés d'elaboració)

- Catalèg informàtic de la sèrie cartes de professió del Monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona

- Inventari manuscrit de la sèrie cartes de professió del Monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona

No obstant, des del SAF s'està eleborant el quadre de classificació del fons del monestir i el seu catàleg perquè pugui ser consultable a través del Catàleg Col·lectiu en Xarxa del SAF.

Publicacions:
- PAULÍ MELÉNDEZ, A., El Real Monasterio de Sant Pedro de las Puellas de Barcelona, Barcelona, 1945.
- COLL I ALENTORN, M., “La crònica de Sant Pere de les Puel•les”, en I Col•loqui d’Història del monaquisme català, vol. II, Santes Creus, 1969.
- PUJOL i TORT, Roser. "Arxiu del Monestir de Sant Pere de les Puel.les", a Guia dels arxius històrics de Catalunya, vol. 7, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1998, pàg. 63-72.
- Comunitat de Sant Pere de les Puel•les, Monestir de Sant Pere de les Puel•les (fulletó), Barcelona, 2009.

Biblioteca del Monestir de Sant Pere de les Puel·les

Història de la biblioteca:
La biblioteca històrica del monestir, la que formava part de la biblioteca de lectura de la comunitat fins el segle XX, es troba avui dispersa per la comunitat i en procés de reunificació a l'arxiu. De dimensions petites està formada per obres d'espiritualitat i devoció del segle XVII-XIX. Actualment, però, la comunitat disposa d'una gran biblioteca moderna per al seu ús.

Condicions d'ús i utilització:
La biblioteca històrica del monestir no és consultable fins que no es trobi inclosa en el catàleg de l'arxiu, i la biblioteca moderna és d'ús intern de la comunitat i per tant es troba exclosa de consulta de forma permanent.

Llengua i escriptura: català i castellà majoritariament
Suport: paper
Volum: per determinar

Estat de conservació: L'estat de conservació és bo.

Instruments de descripció:
La biblioteca actual de la comunitat disposa d'un catàleg d'ús intern i la històrica de moment no disposa de catàleg.

Patrimoni Artistic

Malgrat la riquesa que en el passat va ostentar el monestir de Sant Pere de les Puel·les, avui dia la comunitat ha conservat poc patrimoni artístic degut als trasllats constants i a les pèrdues o confiscacions per guerra. Amb tot, ha arribat fins els nostres dies el bàcul d'Elionor de Corbera, una peça important del gòtic català, i el peu de la custòdia de l'abadessa Maria de Miquel del 1689.

Arqueologia

Només tenim constància d'una petita intervenció arqueològica preventiva a l'entorn del monestir de Sant Pere de les Puel·les l'any 2007, quan s'excavaren unes rases elèctriques i aparegueren inhumacions vinculades al fossar o cementiri de Sant Pere, davant la porta d'entrada de l'església.

Més informació a cartaarqueologica.bcn.cat.

Bibliografia i enllaços

Bibliografia

Paulí Meléndez, A., 1945. El Real monasterio de San Pedro de las Puellas de Barcelona, Barcelona: Bartrés.

Ávila y La Cueva, F., 1996. Historia Civil y Eclesiástica de la Catedral de Tuy y su Obispado (1858). Edición facsímil, Santiago de Compostela: Consello da Cultura Galega.

Adell, J.-A. 2010. "Les esglésies romàniques de Barcelona", Quaderns del Seminari dʼHistòria de Barcelona, 23: 11-20.

Pujol i Tort, R., 1998. "Monestir de Sant Pere de les Puel·les", Guia dels arxius històrics de Catalunya, vol. 7, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 63-72.

Bagué Bofill, I., 1973. La Iglesia Carolingia de S. Pedro de la Puellas, Tesis de licenciatura, Universitat de Barcelona.

Pladevall i Font, A., Català Roca, F., 1968. Els Monestirs Catalans, Barcelona: Destino.

Coll i Alentorn, M., 1969. "La crònica de Sant Pere de les Puel·les", I Col·loqui d’Història del monaquisme català, vol. II, Santes Creus: Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus.

Peñarroja, J., 2007. Edificis viatgers de Barcelona, Barcelona: Llibres de lʼÍndex.

Boada, C., Brugués, I., 2014. Monestirs urbans en temps de guerra: Sant Pere de les Puel·les i Santa Clara de Barcelona, 1691-1718, Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura, MUHBA.