Estètiques de la proximitat PATRIM’20. ADQUISICIONS DE PATRIMONI ARTÍSTIC DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA
Published on 10 de juny de 2021
La Fundació Vila Casas acull en el Museu Can Framis la nova exposició de les obres recentment adquirides per la Universitat de Barcelona, PATRIM’20. Les propostes varen ser seleccionades durant el transcurs de la mostra Sense Títol’20, una edició anual que aplega els millors treballs finals del Grau en Belles Arts de la Universitat de Barcelona i que en aquesta ocasió va esdevenir on line. Com cada any, un jurat integrat per acadèmics i professionals del món de les arts té cura de la selecció que passa a formar part del fons patrimonial de la Universitat de Barcelona.
Sota el títol L’Estètica de la proximitat es presenten sis projectes de sis artistes joves, tots ells desenvolupats al llarg d’un any de complexitat extrema. La pandèmia mundial, d’ençà que es decretà, va alterar la majoria de les coordenades vitals de tothom, també dels estudiants, qui gairebé d’un dia per l’altre van assumir la conversió telemàtica de llurs aprenentatges i tot el que això comportava. Més específicament, en l’àmbit de la formació de les arts les derives s’assimilaren, amb l’agreujant que suposava per a la realització de llurs processos i projectes artístics, de caràcter eminentment experiencial. De tal manera, els projectes que aplega aquesta edició responen a processos de la creació realitzats en solitud i en la intimitat dels espais privats, lluny dels que transcorrien en els tallers de la Facultat de manera compartida i lluny de l’intercanvi real tan imprescindible en els processos dels aprenentatges artístics.
L’autoria de les obres és de l’Emili Codina, la Inés Pedraza, la Paula Pozo, la Xènia Real, la Laia Rodríguez i la Rita Sala. Es tracta de propostes en animació, dibuix i pintura expandides, gravat (brodat damunt material orgànic) i fotografia analògica i digital, en representació d’alguns dels molts diversos medis que la pràctica artística avui contempla. I totes elles posen l’èmfasi en la revalorització del més proper o de la bellesa de la proximitat, en correlació a les reflexions post-pandèmiques: tenir cura del nostre entorn, dels éssers propers i de nosaltres mateixos.