Esdevenir immortal i després morir. Exposció comisariada per Caterina Almirall a LaCapella.
Published on 14 de febrer de 2021
Esdevenir immortal i després morir
Caterina Almirall proposa concebre el museu com a espai de negociació entre la vida i la mort, i ho fa tot partint de les teories que els filòsofs russos anomenats cosmistes van desplegar al final del segle XIX i del seu projecte utòpic d’una humanitat immortal que, gràcies a la tecnologia, podria fins i tot ressuscitar tots els ancestres. Per solucionar la sobrepoblació que implicaria la resurrecció de tots els avantpassats, la cursa espacial els facilitaria la tecnologia per conquerir el cosmos i enviar els ressuscitats a altres planetes que esdevindrien, així, museus. Segons Fedorov, un dels principals teòrics del cosmisme, el museu seria l’única tecnologia disponible que exerciria una afectació cap al passat i cap al futur en termes no progressius, “una tecnologia per fer que les coses perdurin, esdevinguin immortals”. El museu, tal com l’entén Fedorov, funciona com un mecanisme per guanyar al temps. Aquestes idees apunten a la radicalitat d’un temps sempre present, en el qual no hi ha lloc per a la imitació, la còpia, la reproducció ni la regeneració, i assenyalen el valor únic de tot allò que es guarda al museu. La disjuntiva entre vida i mort, entre preservar i viure, entre guardar i perdre, i la negociació entre passat, present i futur, és el nus que articula aquest projecte. Així, la pràctica artística plateja una possible voluntat de permanència, un diàleg entre temporalitats, o, per dir-ho altrament, una manera de “parlar amb els morts”.
You must be logged in to post a comment.