Rodolfo Llopis Ferrándiz (Callosa d'en Sarrià, 1895 - Albi, 1984) Polític y pedagogo socialista valenciano. Durante el primer gobierno de la Segunda República Española fue director general de enseñanza primaria (1931-33), cargo desde el que impulsó una escuela moderna y progresista. Políticamente contrario al Gobierno de Juan Negrín, denunció el acaparamiento de poder por el PCE. Se exilió a Francia después de la guerra y en 1947 fue elegido Presidente del Gobierno de la República española en el exilio.
Jesús Hernández Tomás (Murcia, 1907 – Ciudad de México, 1971) Político comunista español, ministro de Educación y ministro de Sanidad durante la República en los gobiernos de Largo Caballero y Negrín. Como ministro fue el impulsor de las Milicias de la Cultura y potenció el servicio radiofónico Altavoz del Frente dirigido a los combatientes donde se combinaba propaganda y entretenimiento. Posteriormente nombrado comisario político del ejército republicano de la zona Centro-Sur, fue partidario de la resistencia a ultranza.
César García Lombardía (Salas, Asturias, 1909 – México, 1973). Afiliado a la Federación Española de Trabajadores de la Enseñanza (FETE) de la UGT fue, durante la Segunda República, líder del sector más revolucionario y cercano al comunismo. En septiembre de 1936 fue nombrado Director General de Primera Enseñanza y en mayo de 1937, Inspector General de Milicias de la Cultura en el Ministerio de Instrucción Pública. Posteriormente, fue comisario del Batallón Félix Barzana y miembro del Consejo Superior de Cultura.
Anna Rubiés y Monjonell (Port de la Selva, 1881 - Barcelona, 1963) Maestra, pedagoga y escritora. Directora del Grup Ramon Llull, del Patronato Escolar del Ayuntamiento de Barcelona y miembro del Consejo de Cultura de la Generalitat. Introdujo en los Países Catalanes el método Decroly y tuvo un papel muy destacado en laorganización de las Colonias Escolares del Ayuntamiento de Barcelona donde se impulsaba la formación física, el excursionismo y la práctica de deportes como parte de la vida escolar. Participó en el grupo de trabajo sobre la lectura global en el seminario de Pedagogía dirigido por Joaquim Xirau, en la Universidad de Barcelona. Impartió cursos que la Diputación de Barcelona organizó sobre el método Montessori. Sufrió la represión franquista en forma de traslado forzoso fuera de Cataluña.
Enlace al expediente de Anna Rubiés y Monjonell - UBDOC. Archivo Universidad de Barcelona
Herminio Almendros Ibáñez (Almansa, Albacete, 1898 - La Habana, 1974). Pedagog espanyol. Va conèixer els ideals pedagògics del Krausisme posats en pràctica a la Institución Libre de Enseñanza. Casat amb María Cuyás Ponsà, són destinats com a inspectors d'ensenyament primari a Lleida, on coneixen la pedagogía de Celestin Freinet. Traslladat a Barcelona, va col·laborar amb la recent creada secció de Pedagogia de la Universidad de Barcelona. D'aquest període, l'Arxiu Històric en conserva el seu expedient personal com a docent, accessible a l'aplicació de l'arxiu UBDOC. Com a divulgador de la pedagogía Freinet va publicar "La imprenta en la escuela" (1932), primera obra publicada en llengua no francesa sobre aquesta tècnica. El 1936 va ser nomenat Inspector en Cap de Barcelona y participà en el projecte del Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU) que estructurava tots els nivells educatius des de preescolar fins a la universitat.
Enllaç a l'expedient d'Herminio Almendros Ibáñez - UBDOC. Arxiu Universitat de Barcelona
Enllaç a l'expedient de María Cuyás Ponsà - UBDOC. Arxiu Universitat de Barcelona
Wenceslao Roces Suárez (Soto de Sobrescobio, 1897 - Mèxic, 1992) Jurista, historiador, traductor y polític asturià. Nomenat Sots-secretari del Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes pel ministre comunista Jesús Hernández, va col·laborar a buscar el suport de França a la República durant la guerra. De la seva tasca al gabinet ministerial va destacar pel seu interès a conservar el patrimoni del Museu del Prado durant el conflicte.
Josep Renau y Berenguer (València, 1907 - Berlín, 1982). Pintor, cartellista polític, fotomuntador, publicitari y professor valencià. Militant del Partit Comunista d'Espanya des de 1931 y fundador de la Unió d'Escriptors y Artistes Proletaris (1932), autor dels cartells per donar suport a la República durant la Guerra Civil Espanyola. L'any 1936 va ser nomenat director general de Belles Arts, sent qui va encarregar a Picasso la realització del Guernica l'any 1937 per a l'Exposició Internacional d'Arts y Tècniques de París y qui va decidir el trasllat a les Torres de Serrans de València part de l'obra del Museu del Prado per salvar-la dels bombardejos de Madrid organitzant amb posterioritat el seu trasllat a Suïssa. Va ocupar el càrrec fins al final de la contesa el 1939. En acabar la guerra, passa a França y és internat al camp de refugiats a Argelers.