Explorar com era l'estructura i el funcionament de la Universitat de Barcelona fa cent anys mostra com de diferent eren, respecte a l'actualitat, tant l'organització dels ensenyaments, impartits en només cinc facultats, com d'altres aspectes de la vida acadèmica, com els referents als òrgans de govern, el cos docent, el personal administratiu, etc.

A continuació s'introdueix aquest tema amb els diferents centres que impartien els ensenyaments, la figura del rector i la primera sessió del Claustre que va tenir lloc el 1920.

La Universitat de Barcelona en aquella època abastava els diferents centres d'ensenyament que formaven part del Districte Universitari de Barcelona. El Pla Pidal de 1845 havia ordenat el territori espanyol en deu districtes universitaris, corresponent cadascun a una de les deu universitats existents. En el cas del de Barcelona, s'estenia als centres educatius dels territoris de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Balears.

Una descripció de l'estructura de la Universitat de Barcelona es pot trobar a l'Estatut que havia estat elaborat el 1919 i que va restar pendent d'aprovació a Madrid fins al setembre de 1921; en el seu títol primer, De la Universidad, diu així:

A continuació es mostra una recopilació de les capçaleres i segells amb els logotips d'aquests centres extrets d'un expedient format per escrits rebuts de tots ells.

L'any 1920, qui ocupava el càrrec de rector de la Universitat de Barcelona era el catedràtic de Terapèutica Valentí Carulla i Margenat (Sarrià, 5 d'agost de 1864 - Barcelona, 22 d'octubre de 1923). Doctor en Medicina i Farmàcia i avi del prestigiós cardiòleg Valentí Fuster Carulla, el 1920 tenia l'edat de 56 anys.

Havia estat nomenat rector l'any 1913 i es va mantenir al càrrec fins a la seva mort, deu anys més tard. També va presidir la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya del 1915 al 1923.

Va estar un decidit impulsor del desenvolupament de l'ensenyament primari i, en col·laboració amb la Mancomunitat de Catalunya va impulsar la creació de més d'un centenar d'escoles. Al llarg del seu rectorat també va promocionar l'edició d'algunes obres sobre la història de la Universitat de Barcelona.

A punt d'acabar el mes de gener, va tenir lloc a la Sala del Consell la sessió del Claustre amb què s'iniciava l'any 1920 per tractar un assumpte singular: quina havia de ser la resposta a les dues directores d'escoles normals de mestres que, en nom del seu col·lectiu, reclamaven que totes les directores fossin incloses als claustres electorals respectius als seus districtes universitaris. És a dir, aquestes agosarades directores estaven reclamant el mateix dret que els directors:

Així comença la carta de la directora de l'Escola Normal de Mestres de Jaén, i en termes similars ho fa també la carta de la directora de l'Escola Normal Central de Mestres. L'esborrany de l'acta, les cartes i la resposta del rector es poden llegir íntegrament obrint la imatge de l'esquerra.

Cap sorpresa davant l'acord del Claustre, que, llevat del doctor de la Facultat de Ciències Vila Nadal, l'únic en manifestar la seva posició favorable a la proposta, conclou amb una postura d'inhibició, declarant la seva falta de competència en l'assumpte.