Amb motiu dels setanta-cinc anys de l’inici de la Guerra Civil Espanyola, l’Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona publica l’exposició virtual «Les colònies d’infants evacuats», amb la col·lecció fotogràfica de la Delegación Española para la Infancia Evacuada i amb la voluntat de contribuir a l’estudi i difusió de l’organització de colònies infantils, dins i fora de l’Estat espanyol, fonamental per al benestar de les persones que van viure la Guerra Civil durant la infància.

Aquestes fotografies s'han publicat pel gran interès històric i cultural que tenen. Si podeu identificar les persones que hi apareixen o els autors de les fotografies, contacteu amb l'Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona. La Universitat de Barcelona respectarà els drets de les persones i dels autors, i vetllarà pel seu compliment.

 

L’evacuació d'infants

A l’inici de la Guerra Civil, Catalunya disposa d’una bona organització de colònies infantils d’estiu, tant al costat del mar com a la muntanya. Aquestes colònies s’organitzen bàsicament perquè els infants que viuen en zones urbanes o industrials recuperin el contacte amb la natura i gaudeixin dels avantatges del sol, l’aire i el mar, mentre viuen temporalment en comunitat i fan una sèrie d’activitats de lleure. També hi ha colònies, d’estiu i d’hivern, adreçades a infants malalts que necessiten forçosament canviar d’aires per motius de salut.

No és d’estranyar que els estralls de la guerra portin a veure el model de la colònia infantil com una solució per allunyar els nens i nenes del conflicte armat i les seves conseqüències: la fam, el fred, la por, la mort, el terror, la venjança, etc. Així, la colònia temporal es converteix en colònia permanent i els seus objectius depassen la colònia de lleure.

A partir de 1936 es creen al llarg de la costa mediterrània colònies per a infants evacuats d’altres indrets de l’Estat espanyol. A Catalunya, que rep l’arribada massiva d’infants, s’organitzen i es financen molts centres, que són fruit de tot tipus d’iniciatives: de partits polítics; sindicats; administracions municipals o autonòmiques; associacions culturals, pedagògiques, professionals i de qualsevol altra mena; brigades internacionals, i fins i tot iniciatives privades. El finançament de les colònies també és divers: algunes són apadrinades, en part o totalment, per algun dels col·lectius ja anomenats o bé per consolats de països europeus, col·lectius d’estrangers afins a la República, empreses privades, etc. Per assumir-les econòmicament també es constitueixen diverses institucions: Ajut Infantil de Rereguarda, Segell Proinfància o Assistència Infantil, per exemple.

Aquesta pluralitat i varietat d’iniciatives provoquen, sobretot en els primers mesos, descoordinació entre el govern central de la República i els governs autònoms de Catalunya i Euskadi, i entre el govern de la Generalitat i els responsables de les colònies, cosa que comporta desinformació i caos.

Malgrat aquesta desorganització, que va ser superada aviat, cal reconèixer que la voluntat d’allunyar els nens de la guerra va ser una tasca de dimensions impressionants, un esforç col·lectiu de gran abast que va comportar una planificació acurada. Sense anar més lluny, l’any 1937 hi havia aproximadament 560 institucions amb uns 100.000 infants acollits.

 

La Delegación Española para la Infancia Evacuada i les colònies d'infants a l'estranger

L’any 1937 és quan el nombre de centres d’acollida s’amplia a bastament, primer a l’Estat espanyol i a continuació a l’estranger, sobretot a Europa. Per tenir cura d’aquests centres, el 16 d’agost es crea a París la Delegación Española para la Infancia Evacuada, que depèn del Ministerio de Instrucción Pública, per encarregar-se de l’organització, direcció i règim pedagògic de les colònies per a infants evacuats a causa de la Guerra Civil Espanyola.

La delegació es coordina amb tots els comitès, delegacions o organitzacions que des de 1936 han evacuat infants fora de l’Estat espanyol, sobretot cap a França. Està encapçalada per un director general, César García Lombardía, un delegat general i un delegat a París, i una responsable pedagògica, càrrec que ocupa Regina Lago.

L’organització es reforça el 28 d’agost de 1937 en publicar-se a la Gaceta de la República la creació del Consejo Nacional de la Infancia Evacuada, que depèn de la Dirección General de Primera Enseñanza.

El nou consell s’organitza en set seccions: propaganda, evacuació i trasllats, residència i proveïments, economia i administració, personal i organització pedagògica, sanitat i afers exteriors. A més, té competència al territori espanyol i als països acollidors. Es preocupa per l’equipament, l’organització de cursos de formació per al personal, en especial per als auxiliars que s’ocupen de les activitats no docents (teatre, cant, ball, jocs, música, etc.) i la contractació, entre d'altres.

 

L’organització de les colònies

Les colònies per a infants evacuats són de dos tipus: col·lectives i familiars. Aquestes darreres són la solució davant la impossibilitat de disposar de centres col·lectius.

Les colònies s’ubiquen en tot tipus d’edificis que tinguin capacitat i estiguin buits, bé per abandonament o bé per embargament: castells, palaus, finques, asils, escoles, residències i internats de tota mena.

Les colònies col·lectives estan a càrrec d’un director o directora, responsable de tots els aspectes de la colònia, amb el suport d'un equip de professionals. A partir d’un mínim de vint-i-cinc nens, cada colònia ha de disposar d’un mestre o una mestra (que pot tenir cura de fins a cinquanta nens) una bugadera i una cuinera. Tot aquest personal s’incrementa a mesura que el nombre de nens augmenta. El mestre o la mestra és la persona clau de referència per als infants, ja que està amb ells de manera permanent mentre romanen a la colònia.

Els recursos mínims necessaris perquè una colònia de vint nens estigui equipada amb tot el material requerit s'estimen en un pressupost de 10.268 pessetes. El manteniment es fixa en 3,50 pessetes diàries per a cada infant i cada adult, quantitat que representa aproximadament 3.000 pessetes mensuals si s'hi afegeixen les despeses d’aigua, llum, carbó, telèfon, etc. (sous del personal a part). [1]

L’aspecte mèdic es cobreix gràcies a la col·laboració de metges locals. Per a la higiene diària es disposa de les recomanacions d’especialistes del Consejo Nacional de la Infancia Evacuada i de la supervisió de la Delegación Española para la Infancia Evacuada.

Es procura que els nens rebin ensenyaments teòrics i pràctics i que tinguin un aprenentatge actiu, deductiu i d’observació. Els infants assisteixen a l'escola segons el seu nivell d’aprenentatge. A les colònies a l’estranger els infants van a l’escola de la població per aprendre la llengua del país que els acull, i també disposen de l'ajuda d’un professional, que els dona classe en la seva llengua materna perquè no la perdin. Fora de les hores lectives, els infants fan tota mena d’activitats pràctiques que els aportin coneixement: tenir cura d’horts i bestiar, iniciar-se en activitats d’ofici (fusteria, enquadernació, impremta, sabateria, etc.), anar a fer llenya o a buscar aigua, pintar o fer petites reparacions per contribuir al manteniment dels edificis, etc. S'incentiva al màxim que les activitats es facin en grup i que els nens i nenes siguin d’edats diferents. Sempre que és possible s’organitzen excursions per fer observació directa de la natura.

També es potencia la crítica amb la lectura de diaris i cartelleres de notícies, i la redacció de contes que publiquen els mateixos nens i nenes amb petites impremtes. Algunes colònies, fins i tot, discuteixen, redacten i publiquen estatuts o règims d’ordre intern que s’autoapliquen. Tot plegat es desenvolupa en un ambient poc autoritari i solidari, en què s'intenta sempre compensar la pèrdua o absència de la família.

L’horari és força estable per facilitar la vida comunitària. Això no vol dir, però, que els infants no gaudeixin d’estones de lleure per als jocs lliures o els guiats pels educadors. Teresa Pàmies, en el seu llibre Los niños de la guerra, [2] transcriu la carta que un nen escriu a un amic des d’una colònia infantil de Figueres, en la qual es refereix a l’activitat diària:

Estimat company Marià Colomer,

Espero que estiguis bé de salut, com és la meva. T’escric per dir-te que aquí dalt s’hi està molt bé. Tinc molts companys que són refugiats del Nord, però com tu no n’hi ha cap.

Aquí, aquesta colònia és una de les millors d’Ajut Infantil i ens donen molt bé de menjar. Ens donen cigrons, mongetes, arròs, carn, formatge, bacallà, llet i bastant de pa. També ens donen moltes més coses, que no et vull posar perquè et faria agafar gana.

Aquí ens llevem a les vuit del matí, ens toca escombrar i pujar llenya i, en acabar, esmorzem. Els grans anem a fer llenya fins a les onze del matí i llavors ens donen un plat de sopa i un tros de pa. En acabar, anem a l’escola fins a la una del migdia, que és l’hora de dinar, llavors anem de passeig fins a les cinc, que és l’hora de berenar.

A les sis anem a l’escola fins a les vuit, que és l’hora de sopar. Després de sopar anem al llit. […]

Se’t despedeix el teu company d’escola que tant t’aprecia,

Jaume

Segons Juan M. Fernández Soria [3] el concepte de colònia de guerra va més enllà de les colònies escolars, que bàsicament pretenen restaurar o mantenir la salut dels nens i nenes gràcies al contacte amb la natura, ja que en els seus objectius, a més de les finalitats higièniques, s’hi inclouen la finalitat educativa, la de fer de refugi protector de les calamitats i la de suplir l’estructura familiar.

 

Bibliografia

Grego Navarro, Rosalía. «La colonias escolares durante la Guerra Civil (1936-1939)». Dins Espacio, Tiempo y Forma, Serie V, Historia Contemporánea, n. 2, 1989, pàg. 299-328.

Fernández Soria, Juan M. «La asistencia a la infancia en la Guerra Civil. Las colonias escolares». Dins Historia de la Educación. Revista Interuniversitaria, n. 6, 1987, pàg. 83-128.

Pàmies, Teresa. Los niños de la guerra. Barcelona: Bruguera, 1977.

 

Els àlbums

La col·lecció fotogràfica Delegación Española para la Infancia Evacuada consta de tres àlbums horitzontals, de cobertes de color bordeus fosc. Cada àlbum consta de vint-i-quatre fulls de cartolina negra, on hi ha enganxades una o dues fotografies, en disposició vertical o horitzontal.

Dos dels àlbums formen una unitat amb el mateix títol, «Colonias en Francia», i l’un és la continuació de l’altre. A l'interior les fotografies estan agrupades per les poblacions on es trobaven les colònies, amb un total de 173 fotografies.

Totes les fotografies són en blanc i negre, de 13 per 18 centímetres, amb un marge blanc.

«Colonias en Francia (Sète)»

Conté 77 fotografies, agrupades de la manera següent:

Seta, 18 fotografies
La Garenne-Colombes, 9 fotografies
Agen, 17 fotografies
Asnières, 12 fotografies
Baiona, 21 fotografies

«Colonias en Francia (Bièvres)»

Conté 96 fotografies, agrupades de la manera següent:

Bièvres, 12 fotografies
Château de la Brévière, 14 fotografies
La Garenne-Colombes, 8 fotografies
Château de Saint-Hilaire, 16 fotografies
Chantilly, 14 fotografies
Asnières, 12 fotografies
Perpinyà, 4 fotografies
Petite-Synthe, 16 fotografies

«Colonias del extranjero»

Conté 85 fotografies, la majoria de les quals són còpies de fotografies dels àlbums «Colonias en Francia», com si s'haguessin fet dues composicions diferents amb les mateixes imatges. Les fotografies s’agrupen de la manera següent:

Bois-Colombes, 1 fotografia
Vilanuèva d'Òlt, 1 fotografia
Copenhaguen, 1 fotografia
Chantilly, 16 fotografies
Château de la Brévière, 15 fotografies
Bièvres, 12 fotografies
Château de Saint-Hilaire, 39 fotografies

Pel que sembla, les imatges són de diferents autors, dels quals desconeixem el nom, segurament locals o de la zona de cada colònia. Només quatre fotografies, que corresponen a la colònia de Perpinyà, porten un segell sec amb el nom de Charles Chauvin, fotògraf perpinyanès reconegut que ha deixat documentada la retirada republicana i la vida als camps de concentració instal·lats als pobles costers. [4]

Les fotografies mostren la vida quotidiana de nens i nenes de totes les edats a les colònies. En el conjunt dels tres àlbums podem resseguir totes les tasques i activitats fetes al llarg d’un dia: llevar-se, rentar-se, menjar, estudiar, anar a classe, jugar, cantar, etc. A través de les fotografies es poden veure també part de les instal·lacions de les colònies: les habitacions, els menjadors, les aules, els jardins i patis, els exteriors, etc.

Aquestes colònies constitueixen un món infantil, una vivència de molts nens i nenes, una llar i una família de substitució per a aquells a qui la Guerra Civil va allunyar de casa seva i dels seus familiars i coneguts.

Montserrat Garrich
Gestió Documental i Arxiu

 

Referències

[1] Fernández Soria, Juan M. «La asistencia a la infancia en la Guerra Civil. Las colonias escolares». Dins Historia de la Educación. Revista Interuniversitaria, n. 6, 1987, pàg. 111.

[2] Pàmies, Teresa. Los niños de la guerra. Barcelona: Bruguera, 1977, pàg. 74-75.

[3] Fernández Soria, Juan M. «La asistencia a la infancia en la Guerra Civil. Las colonias escolares». Dins Historia de la Educación. Revista Interuniversitaria, n. 6, 1987, pàg. 92.

[4] Agraïm l'assessorament de Jordi Baron, especialista en història de la fotografia.