L’abril de 2015 el Parlament de Catalunya va celebrar el trenta-cinquè aniversari de la seva restauració, després del llarg i fosc període de dictadura franquista. Aquesta institució és una de les cambres legislatives més antigues d’Europa, i té com a precedents les assemblees de pau i treva i la cort comtal del segle xi, que més tard van esdevenir la Cort General de Catalunya. El Parlament ha tingut des de llavors una existència atzarosa, fidel reflex del que ha estat l’evolució dels esdeveniments històrics del nostre país: aliances, guerres, derrotes, repressió, supressions.

El 20 de març de 1980 Catalunya triava els membres que constituirien el Parlament en el procés de recuperació de les seves institucions polítiques legítimes (paral·lelament al conjunt de l’Estat espanyol) que, com la Generalitat i els ajuntaments democràtics, li havien estat arrabassades feia més de quaranta anys.

Els cent trenta-cinc diputats i diputades que van prendre possessió del càrrec unes setmanes més tard, el 10 d’abril, encetaven, doncs, una nova època en la vida de la institució, en més d’un sentit. Així, és important destacar que vuit dels escons de la cambra eren ocupats, per primer cop, per dones, ja que a les eleccions anteriors de l’època republicana, el novembre de 1932, les dones encara no tenien reconegut el dret a votar ni a ser elegides.

Aquestes parlamentàries i parlamentaris, de diferents procedències i orígens socials, geogràfics, ideològics i culturals, expressaven la diversa composició i riquesa de la nostra societat. Vuitanta-sis* membres del Parlament tenien alguna relació amb la Universitat de Barcelona, ja fos perquè hi van cursar els estudis, hi van impartir docència o ambdues coses. Alguns també hi van exercir càrrecs institucionals. D’altres, en canvi, tan sols hi van superar els exàmens per obtenir el títol de Batxillerat, i la Universitat ha preservat també la memòria d’aquesta petjada.

La voluntat de recordar-los, en aquesta exposició, s’expressa mitjançant la fotografia extreta del seu expedient personal, acadèmic o professional quan ha estat possible (o obtinguda d’altres fonts que s’esmenten oportunament), acompanyada d’una petita ressenya biogràfica. Aquesta semblança no pretén ser un relat exhaustiu, sinó que tan sols recull els trets més importants de la seva trajectòria vital fins a l’arribada al Parlament i el transcurs de la primera legislatura (1980-1984).

Alguns ja no són entre nosaltres; n’hi ha que van tenir una existència difícil i extraordinària, d’acord amb els temps convulsos que els va tocar viure; molts van dedicar força anys de la seva joventut i maduresa a lluitar contra la dictadura, i per això van ser empresonats i exiliats. Tots van tenir l’honor d’inaugurar aquesta cambra recuperada i encarnar de nou, en representació de la ciutadania, la recuperació dels drets polítics i les llibertats democràtiques de Catalunya.

* Hem inclòs quatre dels cinc suplents que van prendre possessió durant la legislatura, per renúncia o defunció del titular, i que també van estar vinculats amb la Universitat de Barcelona.

Bibliografia

Història de la Universitat de Barcelona. Primer Simposi 1988. Editat per Publicacions de la Universitat de Barcelona. Barcelona, 1990.

La Universitat de Barcelona. Libertas perfundet omnia luce (1450). Coordinadors: Jordi Casassas i Ymbert, Francisco Gracia Alonso, Josep Maria Fullola Pericot. Editat per Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona. Barcelona: 2008.

Educació i autonomia a Catalunya. Sèrie Seminari, 5. Universitat de Barcelona. Institut de Ciències de l’Educació. Editat per GRAÓ, Cooperativa de Serveis Pedagògics. Barcelona, 1980.

Els estudiants catalans i la Guerra Civil. Miquel Siguan. Editat per Publicacions de la Universitat de Barcelona. Barcelona, 1993.

☛ Més obres de consulta