La construcció de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona: documents d’arxiu
☛ Exposició virtual: La construcció de l’Edifici Històric
En la primera fase del procés d’organitzar, ordenar, descriure i tractar arxivísticament la documentació de l’Arxiu Històric, s’han digitalitzat a través del Centre de Digitalització els documents referents a la junta directiva i econòmica de les obres de la nova universitat, organisme que va ser creat expressament per coordinar la realització dels treballs de construcció del que avui és conegut com a Edifici Històric de la Universitat de Barcelona.
A partir d’aquest tractament arxivístic, disponible en línia per mitjà del gestor d’arxiu UBDOC des del gener de 2015, s’han obtingut unes sèries i expedients que documenten els esdeveniments de la construcció de tan magna obra.
Així, en podem destacar:
• el llibre d’actes de sessions de la junta d’obres
• el reglament de funcionament de la junta d’obres
• les memòries, projectes i pressupostos de la construcció de l’edifici, les infraestructures, la decoració de l’immoble i els accessoris, tant les versions inicials com les modificacions posteriors
• els controls i inventaris de personal, de materials de construcció, d’estris de treball (de camp i d’oficina), de seguiment del decurs dels treballs, etc.
• les certificacions i lliuraments d’obra realitzada
• la correspondència i les comunicacions d’ordres
Entre la tipologia documental identificada, en destaquen els plànols, elaborats per mostrar tant la ubicació de l’edifici dins el pla urbanístic racional de la Barcelona de Cerdà com el traçat del clavegueram, però també la distribució dels espais, el disseny dels elements arquitectònics i els elements decoratius: florons, estàtues, frisos, forrellats, baldes, frontisses, parallamps, rellotge i campanes.
Aquesta exposició virtual no és un estudi sobre l’arquitectura de l’edifici, ni tan sols sobre els fets i la història que van envoltar la construcció. Tal com s’indica, és una mostra de documents d’arxiu, concretament plànols i alguns llibres molt específics, presentats en un format amable i atractiu que vol donar a conèixer l’existència d’aquest patrimoni documental al col·lectiu de la Universitat de Barcelona i a la ciutadania en general.
La proximitat representa un valor afegit. Per això, en alguns casos els plànols van acompanyats d’imatges de l’època o actuals per despertar la curiositat per localitzar in situ alguns dels elements que s’hi mostren.
L’exposició s’ha estructurat en quatre grups temàtics:
• Emplaçament: selecció de plànols on es veu l’encastament de la construcció dins la graella d’illes projectada per Cerdà, les adaptacions de l’entorn (camí de ronda) i l’encaix amb les infraestructures de la ciutat.
• Distribució i disseny d’espais: plànols on es mostren els dissenys per a la totalitat de l’edifici (planta, alçat frontal, posterior i lateral, amb seccions transversals i longitudinals).
• Detalls d’elements interiors: baranes, escales, pilastres, frontisses, etc.
• Paranimf: en destaca la qualitat i el detall del dibuix, sense oblidar la rica decoració.
Tot seguit adjuntem una breu cronologia d’esdeveniments significatius, un esbós biogràfic del pare intel·lectual i material de l’Edifici Històric, l’arquitecte Elies Rogent, i una relació d’obres en què autors reconeguts expliquen el context històric i les qualitats artístiques d’aquesta construcció singular.
Cronologia
| Data | Descripció |
|---|---|
| 05-04-1853 | Enfonsament d’una volta a l’edifici de la Universitat ubicat a l’antic convent del Carme, on es va instal·lar la institució quan es va traslladar des de Cervera. Un estudiant va morir i cinc més van resultar ferits. |
| 10-05-1853 | Per mitjà d’una ordre reial, s’encarreguen plànols i pressupostos per a una nova universitat, però es manté l’emplaçament de l’antic convent del Carme un cop enderrocat. |
| 30-06-1860 | Es redacta la memòria facultativa per a la nova universitat. |
| 28-12-1860 | La Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando ordena algunes modificacions al projecte de la nova universitat i aconsella ubicar-la en un altre terreny. |
| 09-03-1861 | Ofici conjunt d’Elies Rogent i Ildefons Cerdà adreçat al rector Víctor Arnau sobre una possible ubicació alternativa de la universitat. |
| 16-06-1861 | Nou projecte format per la memòria facultativa, plec de condicions, pressupostos i plànols. Es preveu una superfície edificada de 10.836 m² i un cost de 11.310.516,53 rals espanyols (1.043,70 rals per metre quadrat). |
| 01-08-1861 | Informe conjunt de l’arquitecte provincial Francesc Daniel Molina i Casamajó, el governador civil, l’arquitecte Elies Rogent, el rector Víctor Arnau i l’enginyer Ildefons Cerdà, autor del projecte de l’Eixample de Barcelona. En aquest informe es determina que l’emplaçament de la universitat ha de ser a les illes 28 i 30 de l’Eixample, amb façana frontal de cinquanta metres a la Gran Via. S’hi inclouen tres plànols. |
| 31-10-1862 | Reial ordre de nomenament d’Elies Rogent com a arquitecte de la universitat signat pel ministre de Foment Manuel Moreno López amb assignació d’uns emoluments anuals de 50.000 rals espanyols. |
| 22-10-1863 | Col·locació oficial de la primera pedra de la Universitat Literària. |
| 14-07-1870 | Inici de les obres del Saló de Graus. |
| 01-10-1871 | Estudi general per a la conservació i restauració de l’edifici pels danys causats durant l’ocupació militar de 1870. |
| 10-10-1872 | Inici dels primers cursos amb vista al perill que suposa ocupar l’edifici del convent del Carme. |
| 06-12-1875 | Col·locació de les escultures d’Agapit i Venanci Vallmitjana a les fornícules del vestíbul. |
| 26-07-1877 | Instal·lació del rellotge a la torre de l’observatori. |
| 07-03-1889 | Reial ordre de supressió de la Junta directiva de les obres per a la nova Universitat de Barcelona, cosa que representa donar per acabada oficialment la construcció de l’edifici. |
Biografia d’Elies Rogent
«Una universidad artísticamente considerada es un monumento levantado al público saber, es el centro regulador de los progresos de la inteligencia, pues la civilización de las naciones está vinculada a estos edificios» (Elies Rogent, Memoria facultativa para la construcción de la nueva universidad, 1860).
Elies Rogent i Amat (1821-1897), nascut en el si d’una família dedicada a la venda de materials per a la construcció, comença els estudis d’arquitectura el 1840 a l’Escola d’Arquitectura de la Llotja, entitat privada patrocinada per la Junta de Comerç. El 1845 fa la revàlida per ingressar a l’Acadèmia de San Fernando de Madrid i el 1848 obté el títol d’arquitecte.
Trobem obres i edificacions seves arreu de Catalunya.
| Ciutat | Obres i actuacions |
|---|---|
| Barcelona | • Panteó i projecte de nou cases per al senyor Bonaplata (1856) • Intervenció a la façana del palau de Medinaceli (1857) • Projecte de casa consistorial a Sarrià (1859) • Obres del nou port de Barcelona: espigons, embarcador, carretera fins a Can Tunis (1860) • Seminari conciliar (1878-1884) |
| Ripoll | • Restauració del monestir de Santa Maria (1862-1892) |
| Mataró | • Presó (1860-1863) |
| Sant Cugat del Vallès | • Restauració del claustre del monestir (1880) |
| Vic | • Projecte de nova presó (1854) |
| També a Llívia, Premià de Mar, Arenys de Mar, Esparreguera, Reus, Tona, Tossa de Mar i Tarragona. | |
El 1852 Elies Rogent obté la càtedra de Topografia i Composició a l’Escola de Mestres d’Obres de Barcelona. Aquest centre és el precedent immediat de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, fundada per ell mateix l’any 1871 i de la qual va ser el director fins al 1889, any en què va ser substituït per Lluís Domènech i Montaner.
La importància d’aquesta escola és cabdal en el desenvolupament de la nova ciutat que s’expandeix a l’Eixample. Les exigències de l’impuls industrial naixent també requereixen una professionalització de l’ensenyament. Cal construir un entorn urbà modern, amb edificis públics d’acord amb les necessitats que marca el progrés de la societat: hospitals, centres d’ensenyament, biblioteques, mercats, estacions de ferrocarrils, etc. També la nova burgesia vol habitatges que reflecteixin el seu estatus (és l’època de La febre d’or de Narcís Oller). Tot això requereix professionals preparats per desenvolupar-ho.
En aquest context, l’Exposició Universal celebrada a Barcelona el 1888 és una gran oportunitat per a les primeres promocions d’arquitectes sorgides de la nova escola. Es considera aquest esdeveniment un dels punts de partida del Modernisme català, del qual en són representants alumnes destacats de l’Escola, com ara Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch i Enric Sagnier.
El compromís i l’aportació de Rogent a la professionalització de l’ofici també es reflecteix en el seu impuls a la fundació de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya, el 1874.
Obres per ampliar informació
La arquitectura de Rogent, tesi doctoral d’Alexandre Cirici
La Universidad de Barcelona: estudio histórico-artístico, de Josep Termes, Alexandre Cirici i Santiago Alcolea
Elies Rogent i la Universitat de Barcelona, de Jordi Rogent i d’altres