Plom líquid

Tècnica consistent en agrupar fulles o plecs, fresar-ne el llom, encolar-lo i enganxar-lo a la coberta de paper més forta. S’utilitza molt en llibres comercials ja que és una tècnica fàcil, econòmica de produir i amb bons acabats. Per altre banda, no destaca per tenir massa durabilitat.

La primera referència als tipus de fusta es remunta als segles VII i X a la Xina, però per culpa de la mala qualitat de les fustes emprades, es substitueix el material per la ceràmica.

El cran és la marca enfonsada que té un tipus de plom a la part inferior, que facilita el procés d’identificar l'orientació correcte a l'hora de col·locar la peça al componedor, permet la identificació de les parts de la peça a través del tacte i serveix per distingir famílies entre lletres d’un mateix cos.

F.W.Goudy va néixer el 8 de març de 1865 a Bloomington (USA) es va graduar l'any 1883 I abans de dedicar-se a res relacionat amb el Disseny va exercir de comptable i d'agent immobiliari.

Tècnica consistent en agrupar fulles o plecs, fresar-ne el llom, encolar-lo i enganxar-lo a la coberta. S’utilitza per llibres de moltes pàgines, té una bona relació qualitat/preu i tot I no durar massa, l’acabat és bo.

Tècnica que implica apilar els plecs d'un llibre en una pila i rebaixar-ne el llom per produir un bloc net de fulles individuals que s'enganxen sobre la coberta de paper més forta. S'utilitza per a la majoria de llibres comercials, ja que és una tècnica fàcil i econòmica de produir.

Tècnica d'enquadernació consistent en unir les fulles i les tapes amb cola al llom. El feix de pàgina es fresa pel costat del llom amb l'objectiu d'aconseguir més adherència. Aquesta tècnica també té el nom d'enquadernació americana.

L’origen dels tipus de fusta es remunta als segles VII i X a la Xina, però per culpa de la mala qualitat de les fustes emprades, es substitueix el material per la ceràmica.

Els tipus de fusta apareixen a conseqüència de la necessitat de publicitar productes produïts en sèrie i així distingir-los dels seus competidors.

Els tipus de fusta van aparèixer durant el segle XIX per anunciar nous productes, candidats polítics, i altres proclames sempre molt relacionades amb la publicitat.