Materials

Paper recobert amb una emulsió fotosensible. S'utilitza en el procés de revelat per a traspassar-hi les imatges. N'hi ha de tres tipus: en blanc i negre, en color per a negatius i en color per a diapositives.

Mètode tricromàtic d’impressió desenvolupat a partir de la litografia, reconegudament inventat i patentat per Godefroy Engelmann el 1839 a Estrasburg per guanyar el concurs anunciat per The Société d'encouragement pour l'Industrie national de litografia en color el 1828.

Procediment litogràfic que consisteix en l’ús d’una pedra per cadascuna de les tintes que volem utilitzar en la reproducció d’una imatge. Prèviament, s’ha de descomposar la imatge -calcant els contorns del dibuix a les pedres o mitjançant un sistema de registre pels gravats- i escollir-ne el número de matrius que es necessiten. Cada part descomposada -en cada pedra- s’entintarà amb el color escollit i, per tant, el paper passarà per la premsa tants cops com tintes s’utilitzin.

Reproducció litogràfica en color mitjançant l'ús de quatre pedres, una per cada color: vermell, blau, groc i negre. Procediment que a finals del segle XIX a Catalunya, en un entorn de sistema de producció semi industrial, es normalitzàper la seva economia i rapidesa, encara que després fou substituïda pel fotogravat que permetia una millor qualitat.Però, la cromolitografia es mantingué pels impresos comercials, com per exemple, els cromos dels paquets de tabac.

Una caja tipográfica contiene, además de las letras, espacios de varias clases, que junto con otros, más grandes y guardados aparte, se llaman colectivamente material de blancos. Todos ellos varían de espesor, longitud y cuerpo, conservando una característica invariable: la altura. Esta es inferior a la de los tipos para no tomar la tinta. La presencia de este material en una composición se revela como un blanco en el impreso. De ahí el nombre de material de blancos.

Serra y Oliveres, en el seu manual de tipografia, diu que la distància que parteix de la part inferior d'una lletra de la línia de text i acaba a la part inferior d'una lletra de la següent línia, és el cos tipogràfic.

El cos tipogràfic és la màxima distància entre l'ull superior i l'ull inferior d'una família tipogràfica.

El cos tipogràfic és el rectangle de metall on hi ha inserit el caràcter tipogràfic, en tipus metàl·lics. I és l'espai que ocupa un caràcter, en tipus digitals o de fotocomposició.

Peça de metall fos, normalment de sis parts de plom i una d'antimoni, per fer-lo resistent a l'hora de la impressió.

Un caràcter forma part d'una sèrie de lletres i altres símbols distribuïts en una caixa tipogràfica segons la freqüència d'ús, i amb el mateix cos i disseny.