Lletra

Caràcter caracteritzat per la serva figura inclinada, semblant a la manuscrita però sense trets d’unió. També anomenada itàlica, bastarda o bastardilla.

Lletres les formes de les quals fan referència a l'escriptura manuscrita que s'emprava a Itàlia el segle XV. Les lletres cursives es creen de manera corresponent a una font. Cal diferenciar entre les cursives vertaderes -basades en la cal·ligrafia- i les obliqües -basades en la forma rodona d'un tipus-.

Tipografia creada per Aldo Manuzio (1449-1515) suposadament per economitzar espai -més estreta que les rodones habituals- i abaratir el producte imprès. Però, un dels motius importants que justifiquen el seu ús al s. XV era el d'apropar-se a l'estètica de la lletra cal·ligràfica dels manuscrits per tal de facilitar la llegibilitat dels nous formats en què s'emprava.

Nació el 22 de febrero de 1882 en Brighton (Inglaterra). Creador de la fuente tipográfica Gill Sans, una de las primeras fuentes sin serifa. Es reconocido también  por sus grabados en madera y metal, su pasión vital por a letra escrita, su devoción por la tradición artesanal inglesa y sus fuentes tipográficas.

Asta de la lletra de caixa baixa que sobresurt per sobre de l'alçada x, com en la b, la d o la k.

Part del dibuix d’un caràcter de caixa baixa (b, d, f, h, k, l, t) que sobrepassa l’ull mitjà de les lletres.