Submitted by Lopez Fernandez... on Thu, 05/17/2018 - 01:17
En aquesta tècnica es ressalta la qualitat i durabilitat del treball realitzat. És una tècnica d'impressió per calor.
Es realitza a partir d'un encuny que pressiona una prima pel·lícula i transfereix per calor (entre 100º i 300º) el motiu sobre diversos materials com el símil cuir, cartró, tela, plàstic i fusta.
L'avantatge de la seva aplicació és la durabilitat indeterminada del gravat.
La impressió letterpress o baix relleu és una tècnica basada en la pressió que prové de la impressió tipogràfica amb tipus mòbils.
Submitted by Lopez Fernandez... on Thu, 05/17/2018 - 01:06
Els sistemes d'impressió en baix relleu (o en buit) són aquells la forma impressora té la zona a imprimir a un nivell inferior (buit) en relació a la zona no impresa. Els sistemes d'impressió que tenen aquesta forma impressora són; el gravat al buit i la calcografia (de la qual deriva el propi gravat en relleu)
Submitted by Lopez Fernandez... on Thu, 05/17/2018 - 00:17
El mètode desenvolupat per Walter Tracy és simplement un punt de partida per definir els últims partits. Una vegada que aquest procés inicial es completi, l'espaiat s'ha de fer mitjançant l'establiment d'una sèrie de paraules de prova. Les paraules d'assaig comuns inclouen pseudowords triplet (que es mostren a continuació, del llibre de Stephen Moye, Fontographer. Type By Design i paraules consonàntiques repetitives.
Submitted by Lopez Fernandez... on Wed, 05/16/2018 - 23:37
Walter Tracy també va descriure un mètode d'espaiat basat en els principis de Harry Smith. El seu mètode és probablement el més influent i coneguda fins ara, ja que es reprodueix en moltes publicacions de disseny de tipus.
El mètode té procediments lleugerament diferents per separar majúscules i minúscules caràcters, que es reprenen aquí. El sistema divideix l'alfabet en minúsculs en tres grups de lletres:
Submitted by Lopez Fernandez... on Wed, 05/16/2018 - 23:13
L'interlínia és a la separació entre línies, que s'estableix per mitjà de regktas metàl·liques (que, com els blancs, no s'afegeixen). La interlínia no modifica el cos ni allarga les línies: simplement les aparta més o menys. Dels tres exemples de composició de la imatge d'aquesta pàgina, un va sense regletes ; els altres dos porten regletes de diferent grandària; el cos no varia.
Submitted by Lopez Fernandez... on Wed, 05/16/2018 - 22:57
En aquest métode de plegat per fullla, el transport del full es resol mitjançant cintes de transmissió fins a aconseguir la posició adequada en la qual una fulla perpendicular a la superfície pressiona verticalment, introduint el full entre els rodets plegadors.
En aquest cas, la velocitat del procés depèn del moviment de la fulla.
Submitted by Lopez Fernandez... on Wed, 05/16/2018 - 22:46
En el sistema de plegat amb fulles cada plec es forma mitjançant el plegador amb fulles, el qual està format per una fulla que empeny i introdueix el plec entre dos corrons plegadors. En general, els sistemes plegadors es troben disposats formant un angle recte entre si, gràcies a la qual poden realitzar-se els típics plegats en creu.
Submitted by Lopez Fernandez... on Wed, 05/16/2018 - 01:29
La distància visual, espai entre la línia base superior i l a línia mitjana inferior, és el que marca l'interlineat per al lector, però mai cal confondre-ho amb el interlineat veritable. Per esbrinar-ho es mesura amb el tipómetre el cos de la lletra, sempre una majúscula; suposem que és 10 punts.
Submitted by Lopez Fernandez... on Wed, 05/16/2018 - 00:11
La grilla, també denominada pauta o quadrícula, és l'estructura constructiva interior o esquelet que serveix com suport inicial per a qualsevol programa de disseny. En el disseny editorial, una vegada determinada la grilla s'arma la revista amb auxili del que es denomina <paper pautat>.
Submitted by Lopez Fernandez... on Tue, 05/15/2018 - 23:57
La grilla és un element sistemàtic organitzador i que estructura l'espai gràfic, ja que el seu ús idoni permet disposar de manera efectiva i equilibrada els elements gràfics, facilitant i suggerint els criteris de jerarquització.
És un element estructurant, perquè normalitza la relació entre els elements compositius de la peça gràfica garantint la consistència visual de la mateixa.
