Impressió làser

Los procesos de impresión mecánicos, producen variaciones en los puntos de las tramas. Se habla de Ganancia de punto, cuando dichos puntos se engrosan debido a la reproducción o al proceso de impresión. La ganancia de punto varía según el sistema de impresión, el papel, o las tintas utilizadas. En papeles porosos la ganancia de punto es mayor que en los papeles estucados.

 

Si la ganancia de punto es baja o moderada, querrá decir que existirá una gran capacidad de reproducir diferentes tonalidades en zonas de sombras y, por tanto, un buen contraste de impresión.
La ganancia de punto se realiza con diversos aparatos de medición. Para ello, se utiliza una fórmula de cálculo, además de utilizar una tabla de valores estándar.

 

Las ganancias de punto varían según sea el sistema de impresión, el soporte y las tintas usadas, la forma de preparar las planchas, la humedad ambiente… En una misma máquina es distinta para cada color de cuatricromía y es especialmente intensa en los tonos medios.

 

És un procediment pel qual es reprodueix material digital emmagatzemat en un fitxer informàtic sobre una superfície, sense la intervenció de planxes d'impressió. En lloc d'una planxa movible, fa servir un tambor on es genera la imatge de forma electroestàtica. Aquest tambor reprodueix la imatge amb cada revolució.

Existeixen diferents procediments d'impressió segons la maquinària i el funcionament del sistema d'impressió. Alguns d'aquests són: impressió a raig de tinta o Ink-Jet, impressió a raig de cera, impressió làser i impressió per transmissió de cera.

El guany de punt es el fenòmen mitjançant el qual els punts d’una trama es perceben i reprodueixen amb una mida més gran de la que es pretenia. Aquest fenomen es pot controlar, es pot reduir, pero no es pot evitar, ja que és una cosa pròpia de la reproducció amb trames. Per això s’ha de tenir en compte abans de preparar els materials per a la seva reproducció. Es més intensa en els mitjos tons i en les ombres.

La impressió digital fa servir un tòner o una barreja de tòners suspesos en un vehicle líquid, en lloc de tinta convencional. La imatge que imprimeix es genera de manera electroestàtica a un tambor en lloc de una planxa movible, i amb cada revolució del tambor, la imatge es torna a reproduir.

 És un procediment pel qual es reprodueix material digital sobre una superfície física sense la intervenció de planxes d’impressió. És un mètode molt més flexible que les tècniques tradicionals, com la litografia o la flexografia, ja que permet modificar el contingut de cada impressió, es gasta menys paper, i els temps de preparació son menors.