gravat

Es una técnica de impresión que consiste en transferir un pigmento a una superfície imprimible mediante una alta temperatura. Para este proceso se necesita un cliché o cuña con el dibujo que se quiere imprimir de un material que transfiera el calor, una película o foil (que es el que va a transferir el color) con capas de un adhesivo que se activa con el calor, aluminio, resina y film de poliéster.

Mètode tricromàtic d’impressió desenvolupat a partir de la litografia, reconegudament inventat i patentat per Godefroy Engelmann el 1839 a Estrasburg per guanyar el concurs anunciat per The Société d'encouragement pour l'Industrie national de litografia en color el 1828.

Procediment litogràfic que consisteix en l’ús d’una pedra per cadascuna de les tintes que volem utilitzar en la reproducció d’una imatge. Prèviament, s’ha de descomposar la imatge -calcant els contorns del dibuix a les pedres o mitjançant un sistema de registre pels gravats- i escollir-ne el número de matrius que es necessiten. Cada part descomposada -en cada pedra- s’entintarà amb el color escollit i, per tant, el paper passarà per la premsa tants cops com tintes s’utilitzin.

Reproducció litogràfica en color mitjançant l'ús de quatre pedres, una per cada color: vermell, blau, groc i negre. Procediment que a finals del segle XIX a Catalunya, en un entorn de sistema de producció semi industrial, es normalitzàper la seva economia i rapidesa, encara que després fou substituïda pel fotogravat que permetia una millor qualitat.Però, la cromolitografia es mantingué pels impresos comercials, com per exemple, els cromos dels paquets de tabac.

Els gravats en baixrelleu  (intaglio) són un seguit de processos de gravat que comsisteixen en fer buits en una planxa amb qualsevol eina tallant (engraving) o àcid (etching). Tot seguit, s’ha d’omplir aquests buits amb tinta i sobreposar la planxa a un paper. La tinta dels buits passa al paper i així es reprodueix la imatge en el paper. 

Tècnica d’impressió indirecta que es basa en traspassar la tinta d’una planxa entintada en petits forats (baix-relleu) a un segell de goma (silicona o cauxú). D’aquí es fa passar per pressió directa al material sobre el que vol imprimir.

El gravat en relleu és un mètode d'impressió on la tinta emplena les cavitats gravades prèviament a la planxa de coure, i aquesta es transfereix al paper per adherència. Com més profunda sigui la cel·la o cavitat, més obscura serà la impressió ja que contindrà més tinta.

És una tècnica decorativa d'enquadernació, que consisteix a estampar en sec i amb calor, ferros de mà, rode o planxes gravades. L'origen històric del gofrat es situa en les primeres enquadernacions medievals amb pell, en les quals s'estampaven en sec i en fred peces metàl·liques gravades.

Gofrat és una paraula que deriva del francès "goufrer" que significa repussar. Originàriament consistia a estampar "en sec" (és a dir sense tinta) sobre el paper o cobertes de llibres per produir un relleu o un buit.

El gofrat és un procés que reprodueix un efecte de relleu en un suport com una fulla, un cartró, etc. Per realitzar-ho es necessita un cilindre de metall amb el dibuix per aplicar. El gofrat s'aplica a tota la superfície, sense reserves, la qual cosa beneficia en part al procés d'engomat, ja que les pestanyes estan gofrades i això ajuda a agafar millor la cola.