Làmines de plàstic que es freguen amb l'extrem d'un llapis per donar pas a la impressió de lletres molt ben formades. Els dissenyadors gràfics i arquitectes de la dècada dels setanta van abraçar l'invent amb entusiasme, però també els publicistes aficionats i les revistes de música i escolars.
Làmines de plàstic transparents primes de 25 cm per 38cm. Cada una de les làmines va acompanyada d'un paper blau pàl·lid al dors. A la làmina de plàstic hi havia tots els caràcters d'una tipografia particular a una mida determinada. Normalment venien de color negre, però de vegades en blanc o fins i tot de color. Aquestes làmines es fregaven i les lletres es transferien sobre una altra superfície.
