Tipus

Chibalete proviene del francés chevalet, que significa caballete. El chibalete es un mueble parecido a un pupitre, usualmente de madera, dividido en cajones llamados "cajas". Las cajas atesoran los tipos movibles según su cuerpo y fuente.
 

Dentro de las técnicas tipográficas, el chibalete es una herramienta (entendiendo como herramienta un objeto creado con el fin de simplificar y acelerar una tarea concreta y manual) que contiene diferentes cajas, y, dentro de estas cajas, organizadas por cuerpos y familias, se encuentran los tipos.
A su vez, las cajas del chibalete están divididas en compartimentos llamados cajetines cuya función es la de separar las letras en función de cuán frecuente sea su uso: las más comunes se situan más cerca del componedor. 

Serra y Oliveres, en el seu manual de tipografia, diu que la distància que parteix de la part inferior d'una lletra de la línia de text i acaba a la part inferior d'una lletra de la següent línia, és el cos tipogràfic.

El cos tipogràfic és la màxima distància entre l'ull superior i l'ull inferior d'una família tipogràfica.

Làmines de plàstic que es freguen amb l'extrem d'un llapis per donar pas a la impressió de lletres molt ben formades. Els dissenyadors gràfics i arquitectes de la dècada dels setanta van abraçar l'invent amb entusiasme, però també els publicistes aficionats i les revistes de música i escolars.

Mètode revolucionari desenvolupat el 1961 per la marca Letraset

Làmines de plàstic transparents primes de 25 cm per 38cm. Cada una de les làmines va acompanyada d'un paper blau pàl·lid al dors. A la làmina de plàstic hi havia tots els caràcters d'una tipografia particular a una mida determinada. Normalment venien de color negre, però de vegades en blanc o fins i tot de color. Aquestes làmines es fregaven i les lletres es transferien sobre una altra superfície.