Sobre el projecte
Fotogravat
El fotogravat es fa exposant una planxa de metall, preparada amb un revestiment fotosensible, a una font de llum que passa a través d'una làmina transparent en la qual s'ha creat una imatge negativa, on la part de la imatge que no es va a imprimir està opaca. El revestiment fotosensible s'endureix l'exposar-se a la llum, però a les zones que no han quedat exposades segueix tou, i es pot rentar després.
Llavors la planxa queda llista per gravar-la de la manera normal.
Existeixen diverses formes de preparar una imatge, però la més senzilla és dibuixar el disseny amb tinta opaca, sobre una plelícula de plàstic transparent.
Cal pintar precisament les zones que no es volen imprimir perquè en la planxa el revestiment d'aquestes zones no s'endureixi en exposar-se a la llum, i es pugui rentar fàcilment, deixant aquestes parts al descobert perquè l'àcid les ataqui. Si es vol ampliar o reduir la imatge perquè encaixi en les dimensions d'una planxa, o si es desitja transferir una imatge tonal, es necessitarà una càmera de fotomecánica.
Aquest aparell no està a l'abast dels afeccionats i principiants, que probablement hauran de recórrer a un professional. Finalment, obtindran la imatge impresa en una fulla transparent. Es pot encarregar un positiu o un negatiu, i si es desitgen variacions tonals, el taller entrgará una imatge composta per nombrosos punts, com les fotografies dels periòdics i revistes.
El següent pas consisteix a exposar la planxa a la llum, a través de la pel·lícula. El revestiment fotosentible, que és fonamental per a tot el procés, ho pot aplicar un mateix a la planxa, però també es venen planxes ja recobertes. Es col·loca el negatiu sobre la planxa, en estret contacte per impedir que la llum es difongui on no deu. El millor és col·locar damunt un cristall gruixut.
El següent pas consisteix a exposar la planxa a la llum, a través de la pel·lícula. El revestiment fotosentible, que és fonamental per a tot el procés, ho pot aplicar un mateix a la planxa, però també es venen planxes ja recobertes. Es col·loca el negatiu sobre la planxa, en estret contacte per impedir que la llum es difongui on no deu. El millor és col·locar damunt un cristall gruixut.
A continuació s'exposa la planxa a la llum durant el temps necessari perquè el revestiment s'endureixi. El temps d'exposició varia segons el tipus de llum que s'empri. Un llum bronceadora domèstica, per exemple, és relativament feble, de manera que farà falta bastant temps.
Després de l'exposició cal rentar la planxa per llevar el revestiment no endurit. El que queda en la superfície de la planxa forma la imatge positiva. Només falta submergir la planxa en un bany d'àcid, com si es tractés d'un aiguafort en relleu.
Àrea:
Àmbit:
Subàmbit:
Conceptes relacionats:
Referència:
Tursen y Bliume, Hermann (1996) Guía completa de grabado e impresión técnicas y materiales. Madrid, Espanya: H. Blume Ediciones
Imatge:
Fitxer:
Text:
El fotograbado, como el aguafuerte en relieve, presenta la ventaja de que no es preciso ser un hábil tallista, ya que el ácido hace todo el trabajo duro. En términos sencillos, un fotograbado se hace exponiendo una plancha de metal, preparada con un revestimiento fotosensible, a una fuente de luz que pasa a través de una lámina transparente en la que se ha creado una imagen negativa, donde la parte de la imagen que no se va a imprimir está opaca. El revestimiento fotosensible se endurece el exponerse a la luz, pero en las zonas que no han quedado expuestas sigue blando, y se puede lavar después. Entonces la plancha queda lista para grabarla del modo normal.
Existen varias formas de preparar una imagen, pero la más sencilla es dibujar el diseño con tinta opaca, sobre una plelícula de plástico transparente. Hay que pintar precisamente las zonas que no se quieren imprimir para que en la plancha el revestimiento de esas zonas no se endurezca al exponerse a la luz, y se pueda lavar fácilmente, dejando esas partes al descubierto para que el ácido las ataque. Si se quiere ampliar o reducir la imagen para que encaje en las dimensiones de una plancha, o si se desea transferir una imagen tonal, se necesitará una cámara de fotomecánica. Este aparato no está al alcance de los aficionados y principiantes, que probablemente tendrán que recurrir a un profesional. Finalmente, obtendrán la imagen impresa en una hoja transparente. Se puede encargar un positivo o un negativo, y si se desean variaciones tonales, el taller entrgará una imagen compuesta por numerosos puntos, como las fotografías de los periódicos y revistas.
El siguiente paso consiste en exponer la plancha a la luz, a través de la película. El revestimiento fotosentible, que es fundamental para todo el proceso, lo puede aplicar uno mismo a la plancha, pero también se venden planchas ya recubiertas. Se coloca el negativo sobre la plancha, en estrecho contacto para impedir que la luz se difunda donde no debe. Lo mejor es colocar encima un cristal grueso. A continuación se expone la plancha a la luz durante el tiempo necesario para que el revestimiento se endurezca. El tiempo de exposición varía según el tipo de luz que se emplee. Una lámpara bronceadora doméstica, por ejemplo, es relativamente débil, de manera que hará falta bastante tiempo. Después de la exposición hay que lavar la plancha para quitar el revestimiento no endurecido. Lo que queda en la superficie de la plancha forma la imagen positiva. Sólo falta sumergir la plancha en un baño de ácido, como si se tratara de un aguafuerte en relieve.