Rotogravat

Procediment per a obtenir gravats en profunditat que constitueix una variant fotomecànica de l’aiguafort, en el qual una planxa de coure és gravada químicament a través d’una capa de gelatina fotosensible, amb dicromat potàssic, que porta impressionada la imatge. En el rotogravat, la capa de gelatina és insolada a través de la trama, de manera que hi apareixen unes zones regulars encara solubles en aigua tèbia, separades per les parts exposades a la llum, que han esdevingut insolubles. Una segona insolació a través del positiu fa que la capa sensible de gelatina esdevingui insoluble sota els blancs, mantingui la seva solubilitat sota els negres i sigui poc o molt insoluble sota els grisos, segons els matisos. En introduir la planxa amb la capa de gelatina insolada en un bany d’aigua tèbia, la gelatina soluble és dissolta i hi resta la insoluble i la poc o molt insoluble que determina zones que són permeables o poc o molt impermeables, respectivament, a un posterior bany mordent de perclorur de ferro que penetra en les zones permeables i poc o molt permeables és a dir, les que corresponen als negres i grisos, i arriba fins al metall, l’ataca poc o molt i reprodueix en profunditat els motius de la imatge original. La impressió és efectuada tintant uniformement la planxa i raspant-la de manera que només resti tinta en els buits, la qual passa al paper en aplicar-la a pressió contra la forma, en major o menor quantitat segons la fondària del solc, és a dir, segons el matís de gris o el negre.