|
El fort
desenvolupament econòmic que hi ha hagut els darrers anys i la manca
d'una planificació territorial sostenible han implicat que nombroses
àrees d'interès per a la biodiversitat s'hagin vist alterades o
modificades per la implantació de residències, polígons industrials i
infraestructures diverses que han afectat irreversiblement el
territori. Aquestes infraestructures han propiciat la desaparició o
alteració d'àrees de cacera de les àligues i un impacte important a les
àrees de nidificació.
Urbanitzacions i
altres edificacions
 |
El primer "boom" de
construcció de segones residències que es produí durant els anys 60 i
70, va afectar molts territoris d'àligues perdigueres, de manera que
alguns d'ells foren abandonats.
Ara però, moltes zones que no s'urbanitzaren a les rodalies dels
pobles, erms conreus i àrees marginals, sovint les millors àrees de
cacera de les àligues, s’estan urbanitzant amb cases adossades, noves
instraestructures pels pobles o polígons industrials.
Això implica una reducció encara més forta de la superfície vital dels
territoris de les àligues, que veuen com les seves àrees de cacera es
redueixen cada cop més o s’omplen d’elements que poden afectar la seva
supervivència (línies elèctriques).
|
|
Les pedreres
La concessió d'extraccions de calcari per a fer ciments i àrids ha
comportat la desaparició física d'àrees de cria, ja que els tallats on
estaven els nius han estat destruïts. La història no s'ha acabat i
actualment hi ha varies pedreres que de continuar amb la seva
activitat, arrasaran les àrees de cria de molts altres territoris.
|
 |
|
|
Infraestructures viàries
La construcció de camins, carreteres, etc. als
territoris de les àligues, pot comportar des de la deserció del
territori fins efectes negatius que condicionen permanentment la
supervivència de les àligues: facilitat d'accés a les àrees de cria amb
les conseqüents molèsties, alteració de les seves àrees de cacera,
efecte barrera sobre les poblacions de preses, o fins i tot
atropellaments.
|
Les pistes de muntanya
|
Darrerament
i amb l’objectiu de la prevenció d’incendis s'estan construint un gran
nombre de pistes que permeten un fàcil accés a àrees tradicionals de
cria de les àligues. La primera conseqüència d’aquest fet és que els
seus territoris, anteriorment tranquils, es converteixen en rambles per
a vehicles tot terreny, motocicletes, bicicletes de muntanya, caçadors
o excursionistes. Les conseqüències posteriors solen ser la pèrdua de
niuades, abandó de les àrees de cria, o la mort dels mateixos adults a
mans de caçadors furtius.
No deixa d'ésser contradictori que es construeixin pistes als llocs més
recòndits dels massissos, quan es coneix que els incendis sempre
comencen a les vores i que la creació de vies d'accés són nous focus
potencials d'incendis.
|
Centrals
eòliques inadecuades
Tot
i que l'energia eòlica és una font d'energia renovable i, per tant, és
un mitjà útil a l'hora de reduir les emissions de gasos contaminants a
l'atmosfera, la seva implantació exhaustiva en àrees de muntanya pot
ocasionar problemes ambientals greus. Les centrals eòliques solen estar
formades per un nombre elevat d'aerogeneradors de grans dimensions que,
generalment, s'instal·len al llarg de la carena de serres de petita o
mitjana alçada.
L'impacte
sobre les àligues pot ser de tipus directe, degut a la col·lisió amb
les aspes, tal i com s'ha observat en diverses àrees de l'estat
espanyol i de molts altres països. També implica conseqüències de tipus
indirecte però irreversible ja que produeix una pèrdua d'hàbitat a
causa de la implantació dels propis molins i instal·lacions de
seguiment, la presència de nous accessos i carreteres o la construcció
de línies elèctriques. En aquest sentit es coneixen casos en què la
instal·lació de centrals eòliques ha comportat la desocupació de les
àrees de nidificació.
|
