Membres del grup

Reus, 1951. Estudiós del Noucentisme, és autor, entre altres treballs, dels capítols «El Noucentisme» i «Eugeni d’Ors» de la Història de la literatura catalana (vol. 9, Ariel, 1987), i ha tingut cura de l’edició de diversos volums de l’«Obra catalana d’Eugeni d’Ors». Estudiós de l’obra de Pompeu Fabra, és coautor de Teoria de la llengua literària segons Fabra (amb Xavier Lamuela, Quaderns Crema, 1984) i autor de Textos desconeguts de Fabra (Lleida, Punctum / GRECUB, 2005); actualment és en premsa l’edició dels Textos i materials que constitueixen el volum 9 de les Obres completes fabrianes, en el marc de les quals també ha anotat les Converses filològiques (amb Maria Toldrà, vol. 7, 2011). Els seus assaigs sobre sociolingüística són aplegats a Llengua i discriminació (1996). Membre fundador de la revista Els Marges, des de 1990 n’és codirector. Ha traduït obres de Goethe, Kafka, Bernhard, Mann, Hesse, Panizza i Klabund. És l’investigador principal del projecte de recerca «Ecdótica, lengua literaria y poéticas: creación y crítica catalanas de los siglos XIX i XX» (FFI2011-24539).

Barcelona, 1954. Les seves àrees de recerca han estat tant la literatura grega com la catalana, i la pervivència i els usos estètics i ideològics del clàssic en la tradició i en la cultura contemporània. Així, ha escrit sobre poesia hel·lenística (Cal·límac, Teòcrit, Apol·loni, Euforió), comèdia (Aristòfanes) i intertextualitat (escolis, poesia òrfica, Plutarc), i especialment sobre Èsquil (vegeu-ne els treballs publicats a Lexis, núms. 24, 27, 28; o també, entre altres, «Katastrépho e katastrophé in Eschilo. Aesch. Pers. 787, Suppl. 442, Ag. 956, Eum. 490», dins Contributi critici sul testo di Eschilo. Ecdotica ed esegesi, Tübingen, G. Narr, 2011, p. 149-164; «Eschilo, Eum. 264 ss. e Schol. T Il. 19, 87 B», Quaderni Urbinati di Cultura Classica, núm. 90, 2008, p. 77-88; «Aristofane Aves 1553-64 ed i Psychagogoí di Eschilo», dins Comicità e riso tra Aristofane e Menandro, Amsterdam, Hakkert, 2006, p. 143-155). En el marc de la literatura catalana, ha tractat, entre els clàssics medievals, Ausiàs March, Joan Roís de Corella i el Tirant lo Blanc, i també ha estudiat autors del XIX (Milà i Fontanals, Guimerà) i del Noucentisme (Ors, en el volum La restauració clàssica d’Eugeni d’Ors, Curial, 1981; Guerau de Liost, Riba), així com aspectes de cultura catalana entre modernisme i noucentisme. La majoria d’aquests treballs sobre literatura i cultura catalana contemporànies es troben entre les publicacions de l’Aula Carles Riba.

Barcelona, 1971. Professora del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València des de 2011. Ha estat professora i investigadora a les universitats de Barcelona (1996-2002), Girona (2002-2004, 2006-2007), Còrdova (2008), Autònoma de Barcelona (2008-2010) i Oberta de Catalunya (2006-2012), i invitada a la University of Nottingham (2009). És membre investigador de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la UdG i de l’Aula Carles Riba. S’ha especialitzat en l’estudi de la cultura literària de l’edat moderna, amb preferència per la prosa de no ficció. Participa regularment en congressos, nacionals i internacionals, i ha publicat cap a cinquanta articles especialitzats. És autora de diversos llibres (Sobre Jeroni Pujades, Institut d’Estudis Catalans, 2010; ed. crítica d’Antoni Viladamor, Història general de Catalunya, 2 vol., Fundació Noguera, 2007; La Crónica universal del principado de Cataluña de Jeroni Pujades a l’Acadèmia de Barcelona (1700-1832), Ajuntament de Barcelona, 2003; Repertori de manuscrits catalans (1474-1620), 5 vol., amb E. Duran et al., Institut d’Estudis Catalans, 1998-2008) i ha editat diversos volums miscel·lanis. Coordina el programa de recerca Corpus textual de la Catalunya del Nord de l’Institut d’Estudis Catalans i el projecte La transmissió literària catalana de la Institució de les Lletres Catalanes.

El Pla de Santa Maria, 1957. Professor de literatura catalana a la Universitat de Barcelona. En va ser a la Universitat de Lleida de 2000 a 2014.

Ha publicat estudis sobre aspectes diversos de la literatura del segle xix: Josep Pin i Soler, Joaquim Rubió i Ors, Apel·les Mestres, Verdaguer, els Jocs Florals, el fenomen de la Renaixença, la historiografia, Narcís Oller. Ha coordinat els volums col·lectius Estudis sobre el positivisme a Catalunya. 1 (amb Rosa Cabré, 2007), C’est ça le théâtre! Josep Yxart i el teatre del seu temps (amb Rosa Cabré, 2009), Barcelona i els Jocs Florals, 1859. Modernització i romanticisme (2011), Joc literari i estratègies de representació. 150 anys dels Jocs Florals de Barcelona (2012) i De realisme. Aproximacions i testimonis (amb Anna Llovera, 2013).

Ha coŀlaborat en obres coŀlectives (el Nou Diccionari 62 de la Literatura Catalana, dir. E. Bou, 2000; el Diccionari de literatura catalana, dir. À. Broch, 2008; el volum dedicat al Segle xix, dir. E. Cassany, iv del Panorama crític de la literatura catalana, coord. A. Rossich, 2009; la Encyclopedia of Romantic Nationalism in Europe, ed. J. Leerssen et al., 2018) i, darrerament, ha dirigit, amb E. Cassany, el volum dedicat a El vuit-cents, v de la Història de la literatura catalana, dir. À. Broch (2018), i n’ha estat un dels redactors.

Va comissariar l’exposició Barcelona i els Jocs Florals, 1859. Modernització i romanticisme (Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, 2009-2010) i (amb O. Izquierdo i R. Pinyol) l’actual museografia de Vil·la Joana. Casa Verdaguer de la literaura (Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, 2015).

És investigador del Grup d’Estudi sobre la Literatura del Vuit-cents. També és membre del comitè d’edició de la coŀlecció “El Vuit-cents”, de l’Obra completa de Jacint Verdaguer de Verdaguer Edicions i la Societat Verdaguer i de la “Biblioteca Narcís Oller” de Cossetània Edicions.

És membre de la Societat Verdaguer.

Mataró, 1967. S’ha centrat en l’estudi de la literatura catalana contemporània, tant en el seu vessant creatiu com en els de la història i la crítica literàries. Ha publicat edicions de Pere Calders (Antaviana, 2011) i Carles Riba (Tres suites, 1993; Súnion, 1995; Cor delatat. Antologia poètica comentada, 2010); articles sobre Josep Pla, Marià Manent, Joan Brossa, Antoni Rubió i Lluch, Jordi Rubió i Balaguer, Carles Riba, Jesús Moncada i Jordi Coca, entre altres autors; i monografies sobre Josep Carner («Auques i ventalls», de Josep Carner, 1995) i, especialment, Carles Riba (Carles Riba i el Noucentisme. Les idees literàries, 1995; Poètica de Carles Riba. Els anys del postsimbolisme 1920-1938, 2001; Carles Riba i la traducció, 2007), a més del volum Les idees literàries al període d’entreguerres. Antologia de textos (2012). Com a investigador, coordina el Grup de Recerca Aula Màrius Torres de la UdL (grup emergent reconegut per la Generalitat de Catalunya) i és membre col·laborador de l’Aula Carles Riba de la UB. Autor de la novel·la Partida final (1996) i traductor de l’obra de teatre L’amant de Harold Pinter (1995 i 2005).

Barcelona, 1942. Ha publicat diversos estudis de literatura i de filosofia d’època hel·lenística  i imperial, especialment sobre Epicur, Filodem, les filòsofes pitagòriques, Llucià i Plutarc. També s’ha ocupat de les relacions entre cultura grega i literatura catalana. Algunes de les seves publicacions són:

Montserrat Jufresa, “L’escola de Josep Miquel Guàrdia, un antecedent de l’Escola Moderna?”, Afers. Fulls de recerca i pensament, 64, 2009, pp. 491-504.

Montserrat Jufresa, “Les Germanes de Safo: una mirada a la vida de les dones gregues”, Reduccions, 97, juliol de 2010, pp. 115-129.

Montserrat Jufresa, “L’escriptura de l’Erínia”, a Clàssics en Maria Àngels Anglada i Maria Mercè Marçal, a cura de Jordi Pujol Pardell i Meritxell Talavera i Muntané, Barcelona, Publicacions i Edicions UB, 2011, pp. 93-107.

Montserrat Jufresa, “Hermíone, una figura del genos gynaikon”, a Dóron Mnemosýnes. Miscelánea de Estudios Ofrecidos a Mª Ángeles Durán López, eds. Aurelio Pérez Jiménez e Inés Calero Secall, Málaga, Libros Pórtico, 2011.

Montserrat Jufresa i Montserrat Reig (eds.), Ta Zoia. L’espai a Grècia II: els animals i l’espai, Tarragona, ICAC-IEC, 2011.

Montserrat Jufresa (ed.), Informació i comunicació a Grècia i Roma, Barcelona, IEC, 2011.

Montserrat Jufresa, “Una lectora de la Ilíada”, a Bespaloff, Rachel, De la Ilíada. Seguit de “L’estil de l’edat mítica” de Hermann Broch, edició, traducció i notes de Rosa Rius Gatell. Amb escrits de Jean Wahl, Montserrat Jufresa i Fina Birulés, Palma, Lleonard Muntaner editor, 2012.

Reus, 1945. Professora de literatura catalana a la Universitat de Barcelona. S’ha especialitzat en la literatura del final del s. XIX, amb atenció especial al pensament estètic de Josep Yxart, i en la poesia i la narrativa de la segona meitat del s. XX, amb estudis sobre Xavier Amorós, Joan Perucho, Mercè Rodoreda i, especialment, sobre Baltasar Porcel, de qui s’ha convertit en una de les principals especialistes i divulgadores. És la responsable de l’edició del primer volum de les Obres completes de Josep Yxart (1995), com també d’altres recopilacions de textos del mateix autor: Tarragona. Notes de color (1995), La descoberta de la gran ciutat: París 1878 (1995) i Crítica dispersa (1996). L’interès per Yxart l’ha duta fins a l’estudi del positivisme a Catalunya, tema sobre el qual ha dirigit un projecte de recerca. Els fruits n’han quedat reflectits en el volum col·lectiu Estudis sobre el positivisme a Catalunya (2007). Encara en el marc del final del s. XIX, també és autora del llibre La Barcelona de Narcís Oller. Realitat i somni de la ciutat (2004). Pel que fa als seus nombrosos treballs sobre Porcel, cal ressaltar l’edició dels set volums d’Obres completes (1991-97) i de l’antologia crítica Baltasar Porcel, de la realitat al mite (1994). [enciclopèdia.cat].

Barcelona, 1949. Ha treballat sobre el món grec arcaic, sobre tragèdia i sobre temes de tradició clàssica a Catalunya. És autor d’una Lectura de Píndar (Curial, 1979) i d’una Introducció a la Ilíada. Homer entre la història i la llegenda (Fundació Bernat Metge, 2008), que va obtenir l’any següent el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya. És coautor, amb Carles Miralles, d’Archilochus and the Iambic Poetry (Roma, Edizioni dell’Ateneo, 1983) i de The Poetry of Hipponax (Roma, Edizioni dell’Ateneo, 1988); i, amb Sergi Grau, de Saviesa grega arcaica (Martorell, Adesiara, 2011). És acadèmic electe (2010) de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Entre 2000 i 2006 presidí la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans.

Alvito, el Laci, 1946. Es graduà en Filologia Romànica a la Universitat de Nàpols (1969) i va perfeccionar successivament els seus estudis a la Universitat de Barcelona amb Martí de Riquer, José Manuel Blecua i Miquel Batllori. Ha estat professor d’italià, català, espanyol i literatura comparada a les universitats de Barcelona, Catània (Sicília), Urbana-Champaing (Illinois), Paris-Sorbonne, Paris-Nanterre i a l’A&M University (Texas). Va ser catedràtic de Llengua i Literatura Catalana i Espanyola a la Universitat de Nàpols Oriental i a la Universitat de Pisa (1978-1979). Va ser membre del Col·legi de docents dels Doctorats d’investigació en Llengües i Literatures Ibèriques i Iberoamericanes (Universitat de Palerm) i en Literatura Comparada (Universitat de Nàpols Oriental) i Hispànica (Universitat de Pisa). Actualment, és catedràtic de Literatura Espanyola a la Universitat de Roma Tre i hi forma part del Col·legi del Doctorat de Literatura Comparada. Ha impartit seminaris i conferències tant a les principals universitats europees (Espanya, França, Alemanya, Polònia, Hongria), com a les americanes (Canadà, els Estats Units, Amèrica Llatina). Va ser president de l’AISPI i de l’AISC, membre de la Junta de govern de l’AISO i de l’AIH; és soci de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1989. L’any 1996 va ser condecorat amb la Creu de Sant Jordi i el 2007 va rebre el Premi d’assaig Miguel de Cervantes pel volum El primer Quijote. És especialista en ecdòtica, edició de textos, crítica literària i historiografia, especialment medieval i moderna. Ha publicat més de vint llibres i dos-cents articles científics. Dirigeix les col·leccions «Ibérica» (de l’editorial Nueva cultura, Roma), «Dialogoi. Studi comparatistici» (d’Aracne, Roma), «InterArtes» (del Gruppo Editoriale, Acireale / Roma).

Baiona, França, 1939. Llicenciada per la Universitat de Barcelona, ha estat professora a les universitats de Nàpols i Florència i ha col·laborat en cursos de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Pisa. Els seus interessos de recerca han estat orientats a les relacions culturals italocatalanes. Ha traduït a l’italià obres de Ramon Llull i quatre novel·les i alguns contes de Mercè Rodoreda. Ha estudiat algunes figures de la literatura catalana del Nou-cents i també la novel·la del Curial e Güelfa. Ha prologat els noms principals de la poesia avantguardista catalana (Salvat-Papasseit, Junoy, Foix, Dalí i Brossa). Els seus interessos actuals se centren en la memorialística d’intel·lectuals del segle XX, com Armand Obiols (Joan Prat Esteve, 1904-1971), del qual ha editat textos inèdits o publicats en pàgines dels diaris dels anys vint i trenta del segle passat; és a cura d’ella l’edició de les Cartes a Mercè Rodoreda (Sabadell, Fundació La Mirada, 2010).

Barcelona, 1965. Professor investigador ICREA a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha estat professor i investigador a la Universitat de Nottingham (1995-2008). S’ha dedicat sobretot a les lletres llatines del Renaixement (en especial a la difusió europea de l’Humanisme italià), a la recepció de la literatura clàssica en la cultura literària hispànica de l’edat moderna i a l’estudi del llatí durant la Guerra de Successió espanyola. Ha traduït al català obres de Lorenzo Valla i Leon Battista Alberti. És autor de la monografia Printing and Reading Italian Latin Humanism in Renaissance Europe, ca. 1480- ca. 1540 (Newcastle upon Tyne, 2014) i del volum col·lectiu The Classical Tradition in Medieval Catalan 1300-1500 (Martlesham, 2018).

Solsona, 1979. Doctor en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona. Ha centrat la seva recerca en l’estudi dels usos que s’han fet dels clàssics. La seva tesi doctoral, L’hàbit de la dificultat. Wilhelm von Humboldt i Carles Riba davant l’Agamèmnon d’Èsquil, va ser distingida amb un Premi Extraordinari de Doctorat i amb el cinquè premi Cum Laude de l’Institut d’Estudis Món Juïc.

En el camp de la creació literària, ha publicat El gos cosmopolita i dos espècimens més (Acontravent, 2012), un assaig a mig camí entre la reflexió filosòfica i la narrativa; la novel·la Els estranys (Edicions de 1984, 2017), distingida amb el Premi Llibreter, el Premi Òmnium a la Millor Novel·la en Llengua Catalana de l’Any i el Premi «El Setè Cel»; i l’assaig El fugitiu que no se’n va, sobre Santiago Rusiñol i la modernitat (Edicions de 1984, 2018).

Actualment presideix La Casa dels Clàssics, una institució que promou la creació, el pensament i els clàssics universals, i prepara un assaig sobre la història de la Fundació Bernat Metge..

Barcelona, 1972. Professora ICREA i associada al Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona des del curs 2009-2010. La seva recerca se centra en l’edició i estudi de la poesia catalana dels segles XIV-XV, amb especial atenció als aspectes formals i lingüístics de la transmissió de la lírica en el context romànic. Ha publicat estudis i edicions de textos lírics catalans medievals, des dels trobadors fins a Ausiàs March. En aquest moment prepara una edició crítica de la poesia de Gilabert de Pròixida. Com a IP del projecte de recerca europeu The Last Song of the Troubadours. Linguistic Codification and Construction of a Literary Canon in the Crown of Aragon (ERC StG, No. 241070), ha estudiat la posició del Cançoner Vega-Aguiló (Biblioteca de Catalunya, ms. 7-8) en la tradició manuscrita occitana i la seva relació amb altres testimonis de lírica trobadoresca. Dirigeix el projecte Ioculator seu mimus. Performing Music and Poetry in medieval Iberia (ERC-CoG-2017, No. 772762), que té com a objectiu principal editar un corpus de més de 5.000 documents de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (MiMus DB) sobre els artistes que van participar en la vida poètica, corèutica i musical de les corts dels reis del Casal de Barcelona des de mitjan segle XIII fins a mitjan segle XV (1250-1435).

Castellar del Vallès, 1992. Doctor en Filologia Clàssica amb premi extraordinari per la Universitat de Barcelona (doctorat internacional) amb una tesi sobre la traducció rítmica d’Aristòfanes (Riure en vers: cap a una traducció poètica d’Aristòfanes), sota la direcció dels professors Jaume Pòrtulas i Xavier Riu. La tesi va guanyar el I premi Antoni Badia Margarit a la millor tesi en català en l’àmbit d’humanitats i el premi Eduard Valentí de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, a més de quedar finalista dels premis del Claustre de doctors.

Ha treballat amb un contracte postdoctoral Margarita Salas entre la Universitat de Bolonya (2022) i la Universitat de Barcelona (2023-) i amb dos contractes predoctorals (ADR i FPU) a la Secció de Filologia Grega del Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica de la Universitat de Barcelona, on ha exercit la docència del grec clàssic, tant a primer com a segon cicle. A més, ha fet estades de recerca al Departament of Classics de la New York University (2018), sota la direcció del professor David Konstan, i al Dipartimento di Filologia Classica e Italianistica, sota la direcció del professor Federico Condello (2019). Actualment és professor substitut a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Les seves àrees d’investigació són la traductologia, la mètrica clàssica i moderna, la comèdia antiga i la tradició clàssica, sobre les quals ha publicat nombrosos articles i capítols de llibre. És traductor literari professional del grec, del llatí, de l’italià i de l’anglès i ha guanyat els premis de traducció: Premi Vidal Alcover (Premis Ciutat de Barcelona 2019, per Les comèdies alades d’Aristòfanes: La Pau, Núvols i Els ocells, publicat a Edicions de 1984, 2024); Premis Barcelona (2021, per Les comèdies de dones d’Aristòfanes: Lisístrata, La festa de les dones i Les dones a l’assemblea); Premi Cavall Verd a la millor traducció poètica (2022 per I desitjo i cremo, de Safo de Lesbos) i Premi Jordi Domènech a la millor traducció poètica per En hora incerta, de Primo Levi.

Tortosa, 1986. Professora lectora de literatura catalana medieval i contemporània al Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona. Les seues línies de recerca principals són la ficció sentimental del segle XV (amb l’edició de les Obres sentimentals de Francesc Alegre, Edizioni dell’Orso, 2016 o la redacció del capítol de llibre “La transmissió manuscrita de la ficció sentimental catalana” dins Els manuscrits, el saber i les lletres a la Corona d’Aragó, 1250-1500, PAMSA, 2016) i la recepció de les Metamorfosis d’Ovidi a l’època medieval, amb especial interès en la traducció i el comentari que en fa Francesc Alegre a les acaballes del segle XV. Ha publicat, entre d’altres, l’article “The Italian Sources of the Catalan Translation of Ovid’s Metamorphoses by Francesc Alegre” a Zeitschrift für romanische Philologie, 2017; “Algunes dades sobre la influència de les proses mitològiques de Corella a les Transformacions de Francesc Alegre, Caplletra, 2019 i diversos capítols de llibres sobre temes com els incunables de la traducció d’Alegre (PUB, 2021) o el tractament de les fonts a les “Al·legories e morals exposicions” d’Alegre. També ha coeditat amb Marta Balzi el volum The Vernacular Translations of Ovid’s Metamorphoses in the Middle Ages & Renaissance a Medium Aevum Monographs (U. d’Oxford), 2021.

S’ha ocupat de l’edició de les Transformacions d’Alegre per a Classiques Garnier (previst: novembre 2024), un projecte que va dur a terme durant els dos anys que va ser investigadora postdoctoral Beatriu de Pinós al Departament of the Classics de Harvard University (2014-2016). Anteriorment va fer una estada predoctoral de quatre mesos a The Warburg Institute de Londres (2011-2012).