Publicacions

A cura de Jordi Malé i Josep Murgades

Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2020.

• Presentació.
• Cristina Garreta Girona. “Mare, qui són els déus de l’Olimp?”. Pervivència dels clàssics grecs en la literatura infantil actual.
• Rosa Navarro Durán. La gruta de Calipso, un tesoro para los niños.
• Jaume Almirall i Sardà. Alguns motius odisseics en la rondallística catalana.
• Eloi Creus. Les adaptacions d’Homer de Carles Riba per a infants.
• Albert Jané. Els mites clàssics i Cavall Fort.

A cura d’Eulàlia Miralles i Jordi Malé

Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2017.

• Presentació.
• Montserrat Jufresa, Carles Miralles, in memoriam.
• Marc Sogues, Noms femenins de la tradició clàssica en la poesia de Francesc Fontanella.
• Vicent Josep Escartí, La presència i l’absència d’elements mitològics en l’obra del poeta valencià Carles Gassulla d’Ursino (1674-1745).
• Núria León Mercader, (In)versions del mite d’Odisseu en la literatura catalana contemporània.
• Jordi Malé, Medea i Dones de Troia, d’Esteve Albert i Corp.
• Jaume Pòrtulas, L’Ulisses a l’Argòlida de Nicolau M. Rubió i Tudurí.
• Giuseppe Grilli, El mite i Vicent Andrés Estellés.
• Carles Garriga, Les Variacions sobre mites grecs de Romà Comamala: gènere literari i tragèdia.
• Amaranta Sbardella, Reptar enmig d’ecos i reverbers: els mites clàssics a Les hores detingudes de Ramon Solsona.
• Nancy De Benedetto, Da Ulisse all’Ulisses a alta mar di Baltasar Porcel.
• Anna Maria Saludes Amat, Les sirenes de Carme Riera.

A cura de Jordi Pujol Pardel i Meritxell Talavera Muntané

Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2015.

• Presentació.
• Rosa Cabré. La crítica catalana del segle XIX i la tragèdia.
• Carles Garriga. La tragèdia i el tràgic de Riba.
• Roser Homar. El tràgic en els relats d’amor i d’aventures.
• Montserrat Jufresa. Una aproximació a les tragèdies de Francesc Ubach i Vinyeta.
• Jordi Malé. Tragèdies catalanes del primer terç del segle XX.
• Carmen Morenilla. Helena de Villalonga: referents i innovació.
• Joan Josep Mussarra. Aspectes del Sèneca tràgic dins la tradició literària catalana.
• Guido Paduano. L’ironia tragica nell’Antigone (con una nota sull’Antigone
  di Salvador Espriu).
• Jaume Pòrtulas. Pere Bosch Gimpera i la tragèdia grega.
• Paola Volpe. Il Prometeo di Eugeni d’Ors.

A cura de Jordi Pujol Pardel i Meritxell Talavera Muntané

Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2013.

• Presentació
• Carme Arnau. Mercè Rodoreda i els clàssics.
• Rosa Cabré. El pensament clàssic a Quanta, quanta guerra…, de Mercè Rodoreda
• Jaume Pòrtulas. Ulisses ja no viu aquí? Notes sobre el Món d’Ulisses segons Mercè Rodoreda.
• Giuseppe Grilli i Anna Maria Saludes. Poesia i política a l’exili. Cinc cartes entre Mercè Rodoreda i Josep Tarradellas
• Meritxell Talavera. De la inspiració i l’ofici en la poètica de Rodoreda.
• Maria Salvador. Personatges tancats i imatges platòniques en la narrativa de Mercè Rodoreda.
• Marina Gustà. Vençudes i heroiques. Patrons tràgics en els personatges rodoredians.
• Roser Porta. El joc amb els clàssics a les novel·les humorístiques de joventut.
• Joaquim Molas. Rodoreda en el meu record.

A cura de Carles Miralles, Jordi Malé i Jordi Pujol Pardell
Barcelona: Institut d’Estudis Catalans / Aula Carles Riba, 2012

Presentació

• Carles Miralles i Jordi Malé, El III Simposi Carles Riba

Discursos d’inauguració

• Montserrat Jufresa, Carles Riba i els clàssics
• Joan Martí i Castell, Carles Riba i la unitat de la llengua
• Salvador Giner, Parlament del president de l’Institut d’Estudis Catalans

Riba en la literatura europea

• Giuseppe Grilli, Carles riba: humanista i viatger
• Jordi Llovet, Carles Riba, intel·lectual europeu
• Denise Boyer, La crítica ribiana de la literatura francesa
• D. Sam Abrams, Llum, voluptat i risc: Carles Riba i la cultura anglosaxona

Irradiació

• Ferran Carbó, Carles Riba i el País Valencià: la relació amb Joan Fuster
• Margalida Pons, Riba insular: de contactes, influències i models de recepció
• Jordi Amat, Miralls duplicats: Riba i Ridruejo
• Jordi Mas i López, Salts i continuïtats en les traduccions al castellà de Carles Riba

Poesia

• Jordi Malé, El diàleg poètic i amorós entre Clementina Arderiu i Carles Riba
• Jordi Pujol Pardell, Salvatge cor: el manuscrit de treball com a document crític
• Jordi Cornudella, Salvatge cor: vigència de la poesia de Riba
• Enric Sullà, Una lectura d’«El fill pròdig»
• Víctor Obiols, La poesia que no va arribar a ser (un llibre truncat, l’ombra de Dickinson i la responsabilitat poètica

Llengua i traducció

• Josep Murgades No fets per a un destí bestial: Fabra i Riba
• Maria Pilar Perea La llengua de Carles Riba: de la correcció a l’estètica
• Albert Jané La llengua de Riba en la narrativa infantil
• Vittorio Citti i Carles Garriga, Carles Riba, traductor d’Esquil
• Joan Solà, Impressió que em va causar la segona traducció de l’Odissea de Carles Riba
• Feliu Formosa i Cinta Massip, Prometeu: llengua i escena

L’home

• Carles-Jordi Guardiola, Carles Riba. Relacions. Un projecte
• Jaume Medina (coord.), Taula rodona: Testimonis d’excepció
• Oriol Casassas, Carles Riba, vist de prop, quan l’alba encara era lluny
• José Corredor-Matheos, Carles Riba i els intel·lectuals castellans
• Albert Manent Alguns records de Carles Riba
• Ricard Torrents, El plor de Riba: Estudiants de Vic 1951
• Joan Triadú, Aproximació al que vaig dir

Cloenda

• Joaquim Molas, Apunts personals sobre Riba

A cura de Jordi Pujol Pardell i Meritxell Talavera Muntané
Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2011

Maria Àngels Anglada

• Carles Miralles, Làpida i capitell. Un brot de raïm
• Marta Pessarrodona, Maria Àngels Anglada i la literatura de la Shoah: un comentari
• Mariàngela Vilallonga, Compartir una sensibilitat: Virgili i Maria Àngels Anglada
• Anna Maria Saludes, Maria Àngels Anglada: el ressò d’una cultura antiga

Maria-Mercè Marçal

• Giuseppe Grilli, Comentaris polítics de poemes de Maria-Mercè Marçal
• Montserrat Jufresa, L’escriptura de l’Erínia
• Rosa Cabré, Maria-Mercè Marçal i els clàssics en La passió segons Renée Vivien
• Josep Murgades, Clàssics i Maria-Mercè Marçal

A cura d’Eulàlia Miralles, Jordi Malé i Roger Canadell.

Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum, 2010.

LLIBRE EN PDF

• Jaume Pòrtulas, Els malentesos de l’idil·li.
• Rosa Cabré, L’idil·li en el Vuitcents i la seva projecció en Jacint Verdaguer i Apel·les Mestres.
• Montserrat Jufresa i Jordi Malé, L’idil·li al teatre català del tombant del segle XX.
• Carles Garriga, La problematització de l’idil·li a l’època moderna.
• Roger Canadell, L’idil·li en l’obra poètica i musical de Josep Anselm Clavé.
• Xosé Aviñoa, L’idil·li musical.
• Francesc Fontbona, Idil·lis pintats i dibuixats.
• Giuseppe Grilli, La temptació dels petits idil·lis.

A cura d’Eulàlia Miralles i Jordi Malé.

Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum, 2008.

LLIBRE EN PDF

Ressenya

• Eulàlia Miralles, Muses i Fama: notes per a la lectura del Lepant de Joan Pujol.
• Mireia Campabadal, D’èpica catalana setcentista.
• Rosa Cabré, Cap de ferro, de Francesc Pelagi Briz, un poema èpic?
• Eusebi Ayensa, El tema almogàver en la literatura grega i catalana dels segles XIX i XX. Bases per a una nova èpica.
• Carles Garriga, L’Indíbil i Mandoni d’Àngel Guimerà.
• Xosé Aviñoa: El sentit èpic de la música: de Wagner a Felip Pedrell i Enric Morera.

A cura de Jordi Malé.
Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum, 2007.

LLIBRE EN PDF

• Lluís Duch, Les raons del mite.
• Ezio Pellizer, Migració i polisèmia dels mites. L’exemple de Babel.
• Jordi Sales, Mites platònics sobre l’amor: entre Aristòfanes i Diotima.
• Rosa Sala, Visions escatològiques de la mitologia germànica en la cosmovisió nazi.
• Jaume Radigales, El mite eròtic i la música: el Don Giovanni de Mozart.
• Rosa Rius, Remedios Varo revisita el somni mític.

A cura de Jordi Malé i Eulàlia Miralles.

Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2007.

Ressenya

• Jaume Pòrtulas, Eros i Príap en Lo Desengany de Francesc Fontanella
• Roger Friedlein, Mitologia clàssica i conceptes d’època: l’aportació de l’epistemologia per a la literatura catalana antiga
• Eulàlia Miralles, Vicenç Albertí, traductor de Metastasio
• Maria Paredes Baulida, De la faula al mite: l’Exercici sobre la Mitologia
• Josep Murgades, Recepció de Nausica en la literatura catalana
• Carles Garriga, Sàtirs, faunes i nuditats a l’inici del noucents
• Jordi Malé, “Car hem après que l’amor venç la mort.” L’amor en els mites femenins de Salvador Espriu
• Rosa Cabré, Aquil·les i Patrocle en Llorenç Villalonga
• Maria del Carme Bosch, Alguns mites en tres escriptors mallorquins de postguerra
• Carles Miralles, “En el forat de la mort.” La catàbasi o baixada al món dels morts de la Colometa
• Montserrat Jufresa, L’Electra de Josep Palau i Fabre
• Núria Santamaria, Els mites clàssics en la producció dramàtica catalana dels darrers vint-i-cinc anys

A cura de Jordi Malé.

Barcelona: Publicacions de la Residència d’Investigadors CSIC – Generalitat de Catalunya, 2005.

Ressenya

• Carles Miralles, Joan Ferraté, lector preparat, intel·ligent i polèmic
• Víctor Obiols, Tot posant mètrica al topos. El viatge d’un topos pels camins de la traducció i la transcreació (la simptomatologia de la passió)
• Jordi Cornudella, La lubricitat original i més raons per llegir els versos de Joan Ferraté
• Ramon Gomis, Joan Ferraté, un llop solitari
• Francesc Parcerisas, Joan Ferraté al “Velòdrom”
• Pep Vila, Un retrat literari i tres cartes de Joan Ferraté
• Laureà Bonet, Joan Ferraté i James Joyce: Stephen Hero com a temptació Jordi Amat, Bases teòriques del lector de Joan Ferraté
• Jordi Amat, Bases teòriques del lector de Joan Ferraté
• Jordi Gràcia, El tejido de tu escritura: coratge i competència de l’escriptor Joan Ferraté
• Jordi Malé, El poeta i la circumstància: el Carner de Ferraté
• Josep Murgades, Joan Ferraté: l’intel·lecte a contracorrent de la tribu

A cura de Jordi Malé, Rosa Cabré i Montserrat Jufresa.

Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2004.

Ressenya

• Presentació de Gabriel Oliver
• Preliminar de l’Aula Carles Riba
• Jaume Pòrtulas, Antoni Bergnes de las Casas, hel·lenista, il·lustrat i liberal
• Carles Garriga, Milà i Fontanals, entre l’èpica i l’estètica
• Pere J. Quetglas, Josep Balari i Jovany. El camí cap a Europa
• Jordi Malé, Antoni Rubió i Lluch: la literatura catalana a la universitat
• Carles Miralles, Lluís Segalà: entre tradició i Noucentisme
• Sebastià Bonet, Pompeu Fabra, un catedràtic extraordinari
• Josep Lluís Vidal, Joaquim Balcells, el llatinista de la Universitat Autònoma
• Miquel Batllori, Jordi Rubió i Balaguer, professor i Mestre (Introducció a Humanisme i Renaixement)

A cura de Rosa Cabré, Montserrat Jufresa i Jordi Malé.

Barcelona: Societat Catalana d’Estudis Clàssics, IEC, 2003. Annexos 2 d’Ítaca. Quaderns Catalans de Cultura Clàssica.

• Josep Murgades, Ús ideològic del concepte de “classicisme” durant el Noucentisme
• Carles Garriga, El ritme i el gest al servei de la consciència nacional
• Jaume Pòrtulas, “Enfortir el nostre nacionalisme literari”: els primers anys de la Fundació Bernat Metge
• Victòria Alsina, Els primers humanistes catalans vistos per Nicolau d’Olwer
• Carles Miralles, Nicolau d’Olwer. Els clàssics i la construcció d’una ideologia nacional
• Francesca Mestre, “Més que una joia un deure.” Carles Riba, traductor de Plutarc
• Ramon Torné, Significació dels Himnes homèrics de Maragall a Carles Riba
• Jordi Malé, L’humanisme ribià com a principi educatiu i de construcció nacional
• Montserrat Jufresa, La polis de Joan Crexells
• Rosa Cabré, El periodisme de Joan Crexells: la dosificació dels clàssics
• Carles Garriga, L’espai de la sàtira: les Sàtires de Guerau de Liost
• Jordi Malé, Els tràgics grecs, entre el Modernisme i el Noucentisme
• Josep Murgades, Contestacions al Classicisme
• Jaume Pòrtulas, Manuel de Montoliu i els clàssics

PRIMERA ÈPOCA

In Memoriam Carles Riba (1950-1969). Barcelona: Institut d’Estudis Hel·lènics, Departament de Filologia Catalana i Editorial Ariel, 1973.

Sòfocles, Tragèdies, traduïdes per Carles Riba, edició a cura de Carles Miralles. Barcelona: Curial, 1977 (“Clàssics Curial”, 8 i 9).

• Volum 1: Edip rei, Edip a Colonos, Antígona.
• Volum 2: Les dones de Traquis, Àiax, Electra, Filoctetes.

Eurípides, Tragèdies, traduïdes per Carles Riba, edició a cura de Carles Miralles. Barcelona: Curial, 1977 (“Clàssics Curial”, 2, 3 i 4).

• Volum 1: El cíclop, Alcestis, Medea, Els fills d’Hèrcules, Hipòlit, Andròmaca.
• Volum 2: Hècuba, La follia d’Hèrcules, Les suplicants, Ió, Les troianes, Ifigènia a Tàurida, Electra.
• Volum 3: Helena, Les fenícies, Orestes, Ifigènia a Àulida, Les bacants, Resos.