Jornades i Simposis

Les Jornades El vers i l’estètica clàssica se celebren els dies 12 i 13 de desembre, a la Sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans el primer dia, i a la Sala Gabriel Oliver de la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona el segon. Vegeu-ne el programa adjunt.

Programa El vers i l’estètica clàssica

La taula rodona El llegat clàssic i la literatura d’ara, amb la participació de tres poetes: Adrià Targa, Isabel M. Ortega i Jordi Cornudella; la dramaturga Helena Tornero i el narrador Jordi Coca, organitzada en col·laboració amb La Casa dels Clàssics de la Fundació Bernat Metge, dins el marc de la commemoració dels 25 anys de l’Aula Carles Riba, se celebra el dia 10 de maig, a les 18h, a la Sala de Professors del 5è pis de l’Edifici Josep Carner de la Universitat de Barcelona. Vegeu-ne el programa adjunt.

Programa Taula rodona. El llegat clàssic i la literatura d’ara

El Simposi Les traduccions catalanes dels clàssics, organitzat en col·laboració amb La Casa dels Clàssics de la Fundació Bernat Metge, dins el marc de la commemoració dels 25 anys de l’Aula Carles Riba, se celebra els dies 9 i 10 de març, a la Sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans el primer dia, i a la Sala de Professors del 5è pis de l’Edifici Josep Carner de la Universitat de Barcelona el segon. Vegeu-ne el programa adjunt.

Programa Les traduccions catalanes dels clàssics

Les Jornades L’epístola literària des de l’antiguitat clàssica fins al segle XX se celebraran a l’Edifici Josep Carner de la Universitat de Barcelona els dies 14 i 15 de febrer de 2019. Vegeu-ne el programa adjunt.

Díptic Jornades L’epístola literària

10h de formació reconegudes per l’ICE

Consulteu el programa

Tríptic Rodoreda i els clàssics

Dilluns, 4 de juliol, a la Sala de Professors de la Facultat de Filologia (Edifici Josep Carner)

• 16:00 h. Presentació de les Jornades
• 16:30 h. Carme Arnau. Mercè Rodoreda, lectora dels autors clàssics.
• 17:00 h. Rosa Cabré. Pensament clàssic i tradició en Quanta, quanta guerra.
• 17:30 h. Debat.
• 18:00 h. Pausa cafè.
• 18:30 h. Jaume Pòrtulas. El mite d’Ulisses en la poesia de Mercè Rodoreda.
• 19:00 h. Giuseppe Grilli i Anna Maria Saludes. El Món d’Ulisses de Mercè Rodoreda i
  unes cartes amb Josep Tarradellas (1948-1950)
• 19:30 h. Debat.

Dimarts, 5 de juliol, a la Sala de Professors de la Facultat de Filologia (Edifici Josep Carner)

• 09:30 h. Meritxell Talavera. Mester de Rodoreda: entre la inspiració i la tècnica.
• 10:00 h. Maria Salvador. Personatges tancats i imatges platòniques en la narrativa de Mercè Rodoreda.
• 10:30 h. Debat.
• 11:00 h. Pausa cafè.
• 11:30 h. Marina Gustà. Vençudes i heroiques. Patrons tràgics en els personatges rodoredians.
• 12.00 h. Roser Porta. El joc amb els clàssics a les novel·les humorístiques de joventut.
• 12:30 h. Debat.
• 13:00 h. Joaquim Molas. Cloenda.

Amb la col·laboració del Centre Dona i Literatura

Assistència gratuïta. Per obtenir el certificat d’assistència a les jornades cal
inscriure-s’hi mitjançant un missatge a l’Aula Carles Riba (aulacarlesriba@ub.edu)
tot indicant-hi les dades personals.

• Presentació de les Jornades i lectura d’un poema de Marta Pessarrodona sobre Maria Àngels Anglada
• Carles Miralles. Comentari d’un poema epigramàtic de Maria Àngels Anglada.
• Giuseppe Grilli. Comentari de poemes polítics de Maria-Mercè Marçal.
• Concert. Poemes musicats d’Anglada i Marçal.
• Maria Àngels Anglada: «Quan el nostre poble es retrobarà», «Epidauros», «El bosc» (adaptació)
• Maria-Mercè Marçal: «El meu amor sense casa…», «Pare-esparver que em sotges des del cel…», «Mai no he cercat de dreçar-li cabana…». Veus: Pia Nielsen (soprano) i Ariana Barrabés (contralt). Piano: Cristian vega. Contrabaix: Miquel Ferrés. Guitarra i composició: Toni Martí.
• Marta Pessarrodona. Maria Àngels Anglada i la literatura de la Shoah: un comentari.
• Mariàngela Vilallonga. Compartir una sensibilitat: Virgili i Maria Àngels Anglada.
• Anna Maria Saludes. Maria Àngels Anglada i el ressò d’una cultura antiga.
• Montserrat Jufresa. El drac i altres símbols a la prosa de Maria-Mercè Marçal.
• Rosa Cabré. Per a una lectura de La passió segons Renée Vivien des del punt de
  vista dels clàssics
• Josep Murgades. La petja clàssica en la Llengua abolida de Maria-Mercè Marçal.

Tríptic III Simposi Carles Riba

Riba en la literatura europea

• Giuseppe Grilli: Riba humanista i viatger, entre els llibres i les rutes.
• Jordi Llovet: Carles Riba, intel·lectual europeu.
• Denise Boyer: La crítica ribiana de la literatura francesa.
• D. Sam Abrams: Llum, voluptat i risc: Carles Riba i la cultura anglosaxona.

Irradiació

• Ferran Carbó: Carles Riba i el País Valencià.
• Margalida Pons: Riba insular: models de recepció.
• Jordi Amat: Miralls duplicats: Riba i Ridruejo.
• Jordi Mas i López: Salts i continuïtats en les traduccions al castellà de Carles Riba.

Poesia

• Jordi Malé: El diàleg poètic i amorós entre Clementina Arderiu i Carles Riba.
• Jordi Pujol Pardell: Salvatge cor: el manuscrit de treball com a document crític.
• Jordi Cornudella: Salvatge cor: vigència de la poesia de Riba.
• Enric Sullà: Una lectura d’El fill pròdig.
• Víctor Obiols: La poesia que no va arribar a ser.

Llengua i gèneres literaris (1)

• Josep Murgades: No fets per a un destí bestial: Fabra i Riba.
• M. Pilar Perea: La llengua de Carles Riba: de la correcció a l’estètica.
• Albert Jané: La llengua de Riba en la narrativa infantil.
• Vittorio Citti i Carles Garriga: Riba traductor d’Èsquil.

Llengua i gèneres literaris (2)

• Joan Solà: Impressió que em va causar la segona traducció de L’Odissea de Carles Riba.
• Feliu Formosa (amb la col·laboració de Cinta Massip):  Prometeu: llengua i escena.

L’home

• Carles-Jordi Guardiola: Carles Riba. Relacions. Un projecte.
• Taula rodona coordinada per Jordi Malé i Jaume Medina, amb les
  intervencions de Jaume Medina (moderador) i Oriol Casassas, José
  Corredor-Matheos, Albert Manent, Ricard Torrents i Joan Triadú.
• Joaquim Molas: Apunts personals sobre Riba.

Ponències

• Jaume Pòrtulas: El malentès de l’idil·li.
• Rosa Cabré: L’idil·li en l’època del realisme.
• Montserrat Jufresa i Jordi Malé: L’idil·li al teatre català del tombant del segle xx.
• Carles Garriga: L’idil·li en la poesia modernista.
• Francesc Fontbona: Idil·lis pintats i dibuixats.
• Roger Canadell: L’idil·li musical i l’obra de  Josep Anselm Clavé.
• Giuseppe Grilli: La temptació del petit idil·li.

Ponències

• Eulàlia Miralles: El “Lepant” de Joan Pujol: aspectes.
• Mireia Campabadal: D’èpica catalana setcentista.
• Rosa Cabré: “Cap de ferro” de Francesc Pelagi Briz. Entre l’ideal romàntic i la invenció de la veritat històrica.
• Eusebi Ayensa: El tema almogàver en la literatura grega i catalana dels segles XIX i XX. Bases per a una nova èpica.
• Carles Garriga: Herois èpics en el drama: Àngel Guimerà.
• Xosé Aviñoa: El sentit èpic de la música: de Wagner a Felip Pedrell i Enric Morera.

Ponències

• Lluís Duch: El mite i les seves raons.
• Jordi Sales: Mites platònics sobre l’amor: entre Aristòfanes i Diotima.
• Jaume Tadigales: El mite eròtic i la música: el “Don Giovanni” de Mozart.
• Rosa Sala: La reinterpretació d’elements de la mitologia germànica a la cosmovisió
  nazi.
• Rosa Rius: Els mites en la pintura avantguardista: Remedios Varo.
• Ezio Pellizer: Migrazione e polisemia dei miti. Babele come esempio.

Ponències

ELS MITES CLÀSSICS EN LA LITERATURA MODERNA>

• Jaume Pòrtulas: La Lucrècia de Joan Ramis: drama d’honor clàssic.
• Roger Friedlein: La mitologia antiga i els conceptes d’època a la literatura moderna.
• Eulàlia Miralles: Vicenç Albertí, traductor de Metastasio.
• Maria Paredes: L’Exercici sobre la Mitologia d’Antoni Febrer.

LA LITERATURA CONTEMPORÀNIA I ELS MITES (1)

• Josep Murgades: El mite de Nausica en la literatura catalana contemporània.
• Carles Garriga: Mites clàssics en la poesia modernista i noucentista.
• Jordi Malé: L’amor en els mites femenins de Salvador Espriu.
• M. del Carme Bosch: Alguns mites en els escriptors mallorquins de postguerra.

LA LITERATURA CONTEMPORÀNIA I ELS MITES (2)

• Rosa Cabré: Aquil·les i Pàtrocle en Llorenç Villalonga.
• Carles Miralles: L’odissea de Mercè Rodoreda.
• Núria Santamaria: Mites clàssics en la dramatúrgia dels darrers anys.
• Montserrat Jufresa: L’Electra de Josep Palau i Fabre.

Presentació: Carles Miralles:  Lector preparat, intel·ligent i polèmic

1. Traduccions, apropiacions i poemes
   • Víctor Obiols: Posant mètrica al topos
   • Jordi Cornudella: La lubricitat original
2. L’escriptor i el seu món
   • Ramon Gomis: Reus, l’entorn familiar
   • Francesc Parcerisas: Joan Ferraté al Velòdrom
3. Dinàmiques de la crítica
   • Laureà Bonet: Joan Ferraté i James Joyce: Stephen Hero com a temptació
   • Jordi Amat: El lector de Joan Ferraté: bases teòriques i primeres pràctiques
   • Jordi Gràcia: Guanyar la veu: l’escriptor Joan Ferraté
   • Jordi Malé: Les idees de l’ànima: el Carner de Ferraté

Cloenda

• Josep Murgades: Joan Ferraté: l’intel·lecte a contracorrent de la tribu

Conferències

• Philippe Lacoue-Labarthe: La influència de la Retòrica d’Aristòtil en l’idealisme alemany.
• Eulàlia Vintró: Wagner i la tragèdia grega.

Col·loqui

Jordi Llovet, Carles Miralles, Caridad Martínez, Eulàlia Vintró i Philippe Lacoue-Labarthe.

25 d’octubre de 2002, Fundació J. V. Foix (Barcelona)

Lectura de poemes

• Lectura en català i en francès de poemes de J. V. Foix, a càrrec d’Anna Domènech i Philippe Lacoue-Labarthe.

Col·loqui

Enric Badosa, Carles Miralles, Anna Domènech i Philippe Lacoue-Labarthe.

Ponències

• Jaume Pòrtulas: Antoni Bergnes de las Casas (1801-1879), hel·lenista il·lustrat i romàntic.
• Carles Garriga: Manuel Milà i Fontanals (1818-1884): una idea de l’èpica.
• Pere J. Quetglas: Josep Balari (1844-1904): el camí cap a Europa.
• Jordi Malé: Antoni Rubió i Lluch (1856-1937): la literatura catalana a la universitat.
• Carles Miralles: Lluís Segalà (1873-1938): entre tradició i Noucentisme.
• Sebastià Bonet: Pompeu Fabra (1868-1948), un catedràtic extraordinari.
• Josep Lluís Vidal: Joaquim Balcells (1890-1936), el llatinista de la Universitat Autònoma.
• Josep Massot: Jordi Rubió i Balaguer (1887-1982), professor i Mestre.

Ponències

• Carles Miralles: Josep Carner, sobre l’èpica i la novel·la.
• Carles Garriga: L’espai de la sàtira: Guerau de Liost.
• Jordi Malé: Els clàssics i la tragèdia. Entre el Modernisme i el Noucentisme.
• Montserrat Jufresa: Els clàssics en la construcció del present: articles i discursos.
• Josep Murgades: Contestacions al classicisme.

Ponències

1. CLASSICISME I NOUCENTISME
   • Josep Murgades: Ús ideològic del concepte de “classicisme” durant el Noucentisme.
   • Carles Garriga: El ritme i el gest al servei de la consciència nacional.
   • Jaume Pòrtulas: “Enfortir el nostre nacionalisme literari”: els primers anys de la Fundació Bernat Metge.
2. LLUÍS NICOLAU D’OLWER
   • Victòria Alsina: Els primers humanistes catalans vistos per Nicolau d’Olwer.
   • Carles Miralles: Els articles de La Publicitat i la construcció d’una ideologia nacional.
3. CARLES RIBA
   • Francesca Mestre: “Més que una joia un deure.” Carles Riba, traductor de Plutarc.
   • Ramon Torné: Significació dels Himnes homèrics de Maragall a Carles Riba.
   • Jordi Malé: L’humanisme ribià com a principi educatiu i de construcció nacional.
4. JOAN CREXELLS
   • Montserrat Jufresa: La polis de Joan Crexells.
   • Rosa Cabré: El periodisme de Joan Crexells: la dosificació dels clàssics.